Diferència entre les revisions de "Equus quagga quagga" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 15:

La cuaga va ser classificada originalment com una [[espècie]] separada, ''Equus quagga'', en 1778 pel naturaliste neerlandés [[Pieter Boddaert]].<ref>{{Cite book|author1=Groves, C. |author2=Grubb, P. |year=2011|title=Ungulate Taxonomy|publisher=Johns Hopkins University Press|page=16|isbn=978-1-4214-0093-8}}</ref> Tradicionalment, tant la cuaga com les zebres comunes i de montanya eren situades en el [[subgénero]] ''[[Hippotigris]]''.<ref name="Hippotigris" /> Des de llavors hi ha hagut molt debat sobre l'estatus de la cuaga en relació en la zebra comuna. El zoólogo britànic [[Reginald Innes Pocock]] en 1902 va ser potser el primer en sugerir que la cuaga era una [[subespecie]] de la zebra comuna. Ya que la cuaga va ser descrita i classificada científicament abans que la zebra comuna, el [[nom trinomial]] per a la cuaga queda com ''I. quagga quagga'' ~~baixe~~ este esquema, i les atres subespecies de la zebra comuna se situen baix l'espècie ''I. quagga''.<ref name="Azzaroli"/>

La cuaga va ser classificada originalment com una [[espècie]] separada, ''Equus quagga'', en 1778 pel naturaliste neerlandés [[Pieter Boddaert]].<ref>{{Cite book|author1=Groves, C. |author2=Grubb, P. |year=2011|title=Ungulate Taxonomy|publisher=Johns Hopkins University Press|page=16|isbn=978-1-4214-0093-8}}</ref> Tradicionalment, tant la cuaga com les zebres comunes i de montanya eren situades en el [[subgénero]] ''[[Hippotigris]]''.<ref name="Hippotigris" /> Des de llavors hi ha hagut molt debat sobre l'estatus de la cuaga en relació en la zebra comuna. El zoólogo britànic [[Reginald Innes Pocock]] en 1902 va ser potser el primer en sugerir que la cuaga era una [[subespecie]] de la zebra comuna. Ya que la cuaga va ser descrita i classificada científicament abans que la zebra comuna, el [[nom trinomial]] per a la cuaga queda com ''I. quagga quagga'' baix este esquema, i les atres subespecies de la zebra comuna se situen baix l'espècie ''I. quagga''.<ref name="Azzaroli"/>

Històricament, la taxonomia de la cuaga va ser complicada degut a que es creïa que la població més meridional extinta de la zebra de Burchell (''Equus quagga burchellii'', anteriorment ''Equus burchellii burchellii'') era una subespecie diferent (també a voltes considerada com una espècie pròpia, ''I. burchellii''). L'actual població del nort, la "zebra de Damara", va ser més vesprada nomenada com ''Equus quagga antiquorum'', la qual cosa significa que hui en dia és també referida a ''I. q. burchellii'', ya que després es va establir que són el mateix [[tàxon]]. La població extinta va ser considerada per molt temps com molt propenca als cuagas, ya que també mostrava una reducció del rayado en les seues zones posteriors.<ref name="Hippotigris"/> Com un eixemple d'açò, Shortridge va situar als dos en el subgénero ara obsolet ''Quagga'', en 1934.<ref>{{Cite journal |last1=Groves |first1=C. P. |last2=Willoughby |first2=D. P. |doi=10.1515/mamm.1981.45.3.321 |title=Studies on the taxonomy and phylogeny of the genus ''Equus''. 1. Subgeneric classification of the recent species |journal=Mammalia |volume=45 |issue=3 |pages=321–354 |year=1981 |s2cid=83546368 }}</ref> Molts experts sugerixen que les dos subespecies representen els dos extrems d'una [[clina]].

Revisió de 07:12 8 jul 2026 editar ValBOT (Discussió \| contribucions) Bots 19 155 edicions Bot: Creant artícul sobre el mamífer		Revisió de 16:40 8 jul 2026 editar desfer Jose2 (Discussió \| contribucions) Administradors 163 851 edicions m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) Edició següent →
Llínea 15:		Llínea 15:


	La cuaga va ser classificada originalment com una [[espècie]] separada, ''Equus quagga'', en 1778 pel naturaliste neerlandés [[Pieter Boddaert]].<ref>{{Cite book\|author1=Groves, C. \|author2=Grubb, P. \|year=2011\|title=Ungulate Taxonomy\|publisher=Johns Hopkins University Press\|page=16\|isbn=978-1-4214-0093-8}}</ref> Tradicionalment, tant la cuaga com les zebres comunes i de montanya eren situades en el [[subgénero]] ''[[Hippotigris]]''.<ref name="Hippotigris" /> Des de llavors hi ha hagut molt debat sobre l'estatus de la cuaga en relació en la zebra comuna. El zoólogo britànic [[Reginald Innes Pocock]] en 1902 va ser potser el primer en sugerir que la cuaga era una [[subespecie]] de la zebra comuna. Ya que la cuaga va ser descrita i classificada científicament abans que la zebra comuna, el [[nom trinomial]] per a la cuaga queda com ''I. quagga quagga'' ~~baixe~~ este esquema, i les atres subespecies de la zebra comuna se situen baix l'espècie ''I. quagga''.<ref name="Azzaroli"/>		La cuaga va ser classificada originalment com una [[espècie]] separada, ''Equus quagga'', en 1778 pel naturaliste neerlandés [[Pieter Boddaert]].<ref>{{Cite book\|author1=Groves, C. \|author2=Grubb, P. \|year=2011\|title=Ungulate Taxonomy\|publisher=Johns Hopkins University Press\|page=16\|isbn=978-1-4214-0093-8}}</ref> Tradicionalment, tant la cuaga com les zebres comunes i de montanya eren situades en el [[subgénero]] ''[[Hippotigris]]''.<ref name="Hippotigris" /> Des de llavors hi ha hagut molt debat sobre l'estatus de la cuaga en relació en la zebra comuna. El zoólogo britànic [[Reginald Innes Pocock]] en 1902 va ser potser el primer en sugerir que la cuaga era una [[subespecie]] de la zebra comuna. Ya que la cuaga va ser descrita i classificada científicament abans que la zebra comuna, el [[nom trinomial]] per a la cuaga queda com ''I. quagga quagga'' baix este esquema, i les atres subespecies de la zebra comuna se situen baix l'espècie ''I. quagga''.<ref name="Azzaroli"/>

	Històricament, la taxonomia de la cuaga va ser complicada degut a que es creïa que la població més meridional extinta de la zebra de Burchell (''Equus quagga burchellii'', anteriorment ''Equus burchellii burchellii'') era una subespecie diferent (també a voltes considerada com una espècie pròpia, ''I. burchellii''). L'actual població del nort, la "zebra de Damara", va ser més vesprada nomenada com ''Equus quagga antiquorum'', la qual cosa significa que hui en dia és també referida a ''I. q. burchellii'', ya que després es va establir que són el mateix [[tàxon]]. La població extinta va ser considerada per molt temps com molt propenca als cuagas, ya que també mostrava una reducció del rayado en les seues zones posteriors.<ref name="Hippotigris"/> Com un eixemple d'açò, Shortridge va situar als dos en el subgénero ara obsolet ''Quagga'', en 1934.<ref>{{Cite journal \|last1=Groves \|first1=C. P. \|last2=Willoughby \|first2=D. P. \|doi=10.1515/mamm.1981.45.3.321 \|title=Studies on the taxonomy and phylogeny of the genus ''Equus''. 1. Subgeneric classification of the recent species \|journal=Mammalia \|volume=45 \|issue=3 \|pages=321–354 \|year=1981 \|s2cid=83546368 }}</ref> Molts experts sugerixen que les dos subespecies representen els dos extrems d'una [[clina]].		Històricament, la taxonomia de la cuaga va ser complicada degut a que es creïa que la població més meridional extinta de la zebra de Burchell (''Equus quagga burchellii'', anteriorment ''Equus burchellii burchellii'') era una subespecie diferent (també a voltes considerada com una espècie pròpia, ''I. burchellii''). L'actual població del nort, la "zebra de Damara", va ser més vesprada nomenada com ''Equus quagga antiquorum'', la qual cosa significa que hui en dia és també referida a ''I. q. burchellii'', ya que després es va establir que són el mateix [[tàxon]]. La població extinta va ser considerada per molt temps com molt propenca als cuagas, ya que també mostrava una reducció del rayado en les seues zones posteriors.<ref name="Hippotigris"/> Com un eixemple d'açò, Shortridge va situar als dos en el subgénero ara obsolet ''Quagga'', en 1934.<ref>{{Cite journal \|last1=Groves \|first1=C. P. \|last2=Willoughby \|first2=D. P. \|doi=10.1515/mamm.1981.45.3.321 \|title=Studies on the taxonomy and phylogeny of the genus ''Equus''. 1. Subgeneric classification of the recent species \|journal=Mammalia \|volume=45 \|issue=3 \|pages=321–354 \|year=1981 \|s2cid=83546368 }}</ref> Molts experts sugerixen que les dos subespecies representen els dos extrems d'una [[clina]].