Diferència entre les revisions de "Geomys bursarius"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
Les tuzas de bojaca de les planures preferixen sols profunts, arenencs i friables per a facilitar el seu estil de vida d'excavació i la seua dieta [[Herbívor|herbívora]] de raïls de plantes. La vegetació local és menys significativa que la naturalea del sol, i les tuzas es troben en praderies, terres agrícoles i inclús en àrees urbanes.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/30055269 |títul=Reproduction of the Plains Pocket Gopher (Geomys bursarius) in Missouri |llinages=Pitts |nom=Richard M. |llinages2=Choate |nomene2=Jerry R. |data=1997 |publicació=The Southwestern Naturalist |volum=42 |número=2 |pàgines=238-240 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0038-4909}}</ref> | Les tuzas de bojaca de les planures preferixen sols profunts, arenencs i friables per a facilitar el seu estil de vida d'excavació i la seua dieta [[Herbívor|herbívora]] de raïls de plantes. La vegetació local és menys significativa que la naturalea del sol, i les tuzas es troben en praderies, terres agrícoles i inclús en àrees urbanes.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/30055269 |títul=Reproduction of the Plains Pocket Gopher (Geomys bursarius) in Missouri |llinages=Pitts |nom=Richard M. |llinages2=Choate |nomene2=Jerry R. |data=1997 |publicació=The Southwestern Naturalist |volum=42 |número=2 |pàgines=238-240 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0038-4909}}</ref> | ||
Un estudi controlat a llarc determini de l'excavació de túnels per les tuzas de bojaca de les planures va trobar que la taxa de construcció de túnels varia des d'un màxim de 2.059 cm/semana de nous túnels fins a un mínim de cap durant vàries semanes durant l'estiu. Al voltant de 30 a 50 [[metro|m]] (98 a 164 [[peu (unitat)|ft]]) de túnels estaven oberts en qualsevol moment. Els factors que afecten el tamany del sistema de túnels semblen estar més influenciats per la cantitat d'energia necessària per a mantindre-ho i patrullar-ho que per la cantitat de vegetació present.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/1381322 |títul=Long-Term Soil-Disturbance Pattern by a Pocket Gopher, Geomys bursarius |llinages=Thorne |nom=David H. |llinages2=Andersen |nomene2=Douglas C. |data=1990 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=71 |número=1 |pàgines=84-89 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0022-2372 |doi=10.2307/1381322}}</ref> Els túnels inclouen nius, ubicats a uns 50 cm (20 polzades) | Un estudi controlat a llarc determini de l'excavació de túnels per les tuzas de bojaca de les planures va trobar que la taxa de construcció de túnels varia des d'un màxim de 2.059 cm/semana de nous túnels fins a un mínim de cap durant vàries semanes durant l'estiu. Al voltant de 30 a 50 [[metro|m]] (98 a 164 [[peu (unitat)|ft]]) de túnels estaven oberts en qualsevol moment. Els factors que afecten el tamany del sistema de túnels semblen estar més influenciats per la cantitat d'energia necessària per a mantindre-ho i patrullar-ho que per la cantitat de vegetació present.<ref>{{Cita publicació |url=https://www.jstor.org/stable/1381322 |títul=Long-Term Soil-Disturbance Pattern by a Pocket Gopher, Geomys bursarius |llinages=Thorne |nom=David H. |llinages2=Andersen |nomene2=Douglas C. |data=1990 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=71 |número=1 |pàgines=84-89 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0022-2372 |doi=10.2307/1381322}}</ref> Els túnels inclouen nius, ubicats a uns 50 cm (20 polzades) baix terra i revestits en pastura i un atre material vegetal, aixina com amagatalls d'aliments que contenen herbes, raïls i tubèrculs.<ref name=":1" /> | ||
Les fardes compartixen els seus túnels en numeroses espècies d'insectes, incloent mosques, [[Coleoptera|escarabat]]<ref>Gordon, RD i Skelley, PE (2007). "A monograph of the Aphodiini that inhabit the United States and Canada (Coleoptera: Scarabaeidae: Aphodiinae)". ''Memòries de l'Institut Entomológico Americà'' , vol. 79. Institut Entomológico Americà, Gainesville, Florida.</ref> i [[Nicrophorus americanus|escarabats carroñeros]],<ref>{{Cita publicació |url=https://journals.flvc.org/mundi/article/view/24969 |títul=Small carrion beetles (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) from burrows of Geomys and Thomomys pocket gophers (Rodentia: Geomyidae) in the United States |llinages=Peck |nom=Stewart B. |llinages2=Skelley |nomene2=Paul I. |data=2001-09-01 |publicació=Insecta Mundi |pàgines=139-149 |fechaacceso=2021-10-19 |idioma=en}}</ref> i [[Rhaphidophoridae|grills cova]]. Els depredadors coneguts inclouen [[Crotalus|serps de cascabel]], [[Lampropeltis calligaster|serps reis de la praderia]], [[Pituophis catenifer|serps farda]], [[Felis silvestris|gats salvages]], coyots, rabosots, [[Taxidea taxus|teixons]], falcons i muçols.<ref name=":1" /> | Les fardes compartixen els seus túnels en numeroses espècies d'insectes, incloent mosques, [[Coleoptera|escarabat]]<ref>Gordon, RD i Skelley, PE (2007). "A monograph of the Aphodiini that inhabit the United States and Canada (Coleoptera: Scarabaeidae: Aphodiinae)". ''Memòries de l'Institut Entomológico Americà'' , vol. 79. Institut Entomológico Americà, Gainesville, Florida.</ref> i [[Nicrophorus americanus|escarabats carroñeros]],<ref>{{Cita publicació |url=https://journals.flvc.org/mundi/article/view/24969 |títul=Small carrion beetles (Coleoptera: Leiodidae: Cholevinae) from burrows of Geomys and Thomomys pocket gophers (Rodentia: Geomyidae) in the United States |llinages=Peck |nom=Stewart B. |llinages2=Skelley |nomene2=Paul I. |data=2001-09-01 |publicació=Insecta Mundi |pàgines=139-149 |fechaacceso=2021-10-19 |idioma=en}}</ref> i [[Rhaphidophoridae|grills cova]]. Els depredadors coneguts inclouen [[Crotalus|serps de cascabel]], [[Lampropeltis calligaster|serps reis de la praderia]], [[Pituophis catenifer|serps farda]], [[Felis silvestris|gats salvages]], coyots, rabosots, [[Taxidea taxus|teixons]], falcons i muçols.<ref name=":1" /> | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
== Conservació == | == Conservació == | ||
Per l'àmplia distribució d'esta espècie, la seua adaptabilitat a un hàbitat adequat, l'absència d'amenaces importants i una població aparentment estable, ''G. bursarius'' té un estat de conservació de [[Espècie | Per l'àmplia distribució d'esta espècie, la seua adaptabilitat a un hàbitat adequat, l'absència d'amenaces importants i una població aparentment estable, ''G. bursarius'' té un estat de conservació de [[Espècie baix preocupació menor|Preocupació Menor]].<ref>{{Cita publicació |url=https://www.iucnredlist.org/en |títul=IUCN Ret List of Threatened Species: Geomys bursarius |llinages=Assessment) |nom=Francesca Cassola (Global Mammal |data=2016-08-08 |publicació=IUCN Ret List of Threatened Species |fechaacceso=2021-10-19}}</ref> Encara que els grangers i propietaris d'herba suburbans consideren que les tuzas de bojaca no són més que plagues, eixerciten un paper actiu en la aireación del sol, el control d'inundacions a través d'un drenage millorat i la diversitat de sols i plantes.<ref name=":2" /><ref>{{Cita publicació |url=https://doi.org/10.1016/s0169-5347(01)02329-1 |títul=The role of pocket gophers as subterranean ecosystem engineers |llinages=Reichman |nom=O.J. |llinages2=Seabloom |nomene2=Eric W. |data=2002-01 |publicació=Trends in Ecology & Evolution |volum=17 |número=1 |pàgines=44-49 |fechaacceso=2021-10-19 |issn=0169-5347 |doi=10.1016/s0169-5347(01)02329-1}}</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||