Diferència entre les revisions de "Oryzomys peninsulae"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
==Taxonomia== | ==Taxonomia== | ||
El ''Oryzomys peninsulae'' es va trobar per primera volta en 1896 i [[Oldfield Thomas]] ho va descriure en 1897 com a espècie de Oryzomys.<ref name=T548>Thomas, 1897, p. 548</ref> Es manté com una espècie distinta relacionades en ''[[Oryzomys couesi|O. couesi]]'' i ''[[Oryzomys palustris|O. palustris]]'' fins a 1971, quan [[Philip Hershkovitz]] ho va llevar, i els va posar junt a atres poblacions de la perifèria del mateix grup d'espècies, subespecies | El ''Oryzomys peninsulae'' es va trobar per primera volta en 1896 i [[Oldfield Thomas]] ho va descriure en 1897 com a espècie de Oryzomys.<ref name=T548>Thomas, 1897, p. 548</ref> Es manté com una espècie distinta relacionades en ''[[Oryzomys couesi|O. couesi]]'' i ''[[Oryzomys palustris|O. palustris]]'' fins a 1971, quan [[Philip Hershkovitz]] ho va llevar, i els va posar junt a atres poblacions de la perifèria del mateix grup d'espècies, subespecies baix una concepció ampliada de la ''O. palustris''.<ref name=CAC122-ES914/> [[Raymond Hall]] va coincidir en la segona edició (1981) dels mamífers d'Amèrica del Nort, en l'argument de que el ''O. peninsulae'' diferix menys de poblacions continentals Oryzomys (actualment classificades com ''O. couesi mexicanus'') que algunes atres formes que va incloure la ''O. palustris'' diferia l'u de l'atre.<ref>Hall, 1981, pp. 610–611</ref> Despuix dels estudis de la zona de contacte entre el Nort d'Amèrica ''O. palustris'' i Centroamericano ''O. couesi'' en el sur de Texas i noreste de Tamaulipas (per Benson i Gehlbach en 1979 i Schmidt i Engstrom en 1994) va deixar en clar que els dos són distints uns d'uns atres, ''O. peninsulae'' va permanéixer com subespecies de ''O. couesi''.<ref name=CAC122-ES914>Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 122; Benson and Gehlbach, 1979, p. 227; Schmidt and Engstrom, 1994, p. 914</ref> En 2009, Michael Carleton i Joaquín Riera-Cabrales varen criticar la classificació dels ''Oryzomys'' mexicans occidentals i varen usar senyes morfològiques i morfométricos per a caracterisar quatre espècies de ''Oryzomys'' distintes en la regió. ''O. peninsulae'' i una atra població aïllada, ''O. nelsoni'' de l'Illes Marías , es va conservar tant com a espècies separades, de la mateixa manera que ''O. albiventer'' de montano continental de Mèxic. Varen mantindre la població en les terres baixes costeres com una subespecie, ''O. mexicanus couesi'', de ''Oryzomys couesi''.<ref name=CAC94>Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 94</ref> | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
Oryzomys peninsulae,[1] també conegut com a rata d'arròs de Baixa Califòrnia,[2] és una espècie de rosegador de Mèxic occidental. Restringit a la punta sur de la península de Baixa Califòrnia, és un membre del gènero Oryzomys de la família Cricetidae. Només al voltant de vint individus, arreplegats en 1900, són registrats, la posterior destrucció del seu hàbitat ribereño poden haver conduït a l'extinció de l'espècie.
De tamany mig, per al seu gènero, va ser descrit per primera volta com una espècie separada, pero després agrupat en atres espècies d'àmplia distribució, fins que va ser redefinit com a independent en 2009. Els seus distintius estan en la pell de color marró grisáceo en els pates davanteres i de color marró rojós en les atrasseres -i en algunes dimensions del seu cràneu, en una alta caixa craneana, robusts arcs zigomàtics (pòmuls), i llarc foramen incisiu (#perforació del paladar entre els incisius i els molar).
Taxonomia
[editar | editar còdic]El Oryzomys peninsulae es va trobar per primera volta en 1896 i Oldfield Thomas ho va descriure en 1897 com a espècie de Oryzomys.[3] Es manté com una espècie distinta relacionades en O. couesi i O. palustris fins a 1971, quan Philip Hershkovitz ho va llevar, i els va posar junt a atres poblacions de la perifèria del mateix grup d'espècies, subespecies baix una concepció ampliada de la O. palustris.[4] Raymond Hall va coincidir en la segona edició (1981) dels mamífers d'Amèrica del Nort, en l'argument de que el O. peninsulae diferix menys de poblacions continentals Oryzomys (actualment classificades com O. couesi mexicanus) que algunes atres formes que va incloure la O. palustris diferia l'u de l'atre.[5] Despuix dels estudis de la zona de contacte entre el Nort d'Amèrica O. palustris i Centroamericano O. couesi en el sur de Texas i noreste de Tamaulipas (per Benson i Gehlbach en 1979 i Schmidt i Engstrom en 1994) va deixar en clar que els dos són distints uns d'uns atres, O. peninsulae va permanéixer com subespecies de O. couesi.[4] En 2009, Michael Carleton i Joaquín Riera-Cabrales varen criticar la classificació dels Oryzomys mexicans occidentals i varen usar senyes morfològiques i morfométricos per a caracterisar quatre espècies de Oryzomys distintes en la regió. O. peninsulae i una atra població aïllada, O. nelsoni de l'Illes Marías , es va conservar tant com a espècies separades, de la mateixa manera que O. albiventer de montano continental de Mèxic. Varen mantindre la població en les terres baixes costeres com una subespecie, O. mexicanus couesi, de Oryzomys couesi.[6]
El gènero Oryzomys actualment inclou al voltant de huit espècies distribuïdes des de l'est dels Estats Units (O. palustris) en el noroest d'Amèrica del Sur (O. gorgasi).[7] O. peninsulae és part de la secció O. couesi, que se centra en l'àmplia O. couesi centroamericana i també inclou vàries atres espècies en més llimitat i distribucions perifèriques.[8] Molts aspectes de la sistemàtica d'esta secció seguixen sent poc clars i és provable que la classificació actual subestima la verdadera diversitat del grup.[9] Oryzomys era prèviament un gènero molt més gran, pero la majoria de les espècies va ser progressivament eliminada en varis estudis, culminant en contribucions de Marcelo Weksler i colegues en 2006 que varen excloure més de quaranta espècies del gènero.[10] Oryzomys i moltes de les espècies retirades d'ella es classifiquen en la tribu Oryzomyini ("rates d'arròs"), un conjunt divers de rosegadors americans de més d'un centenar d'espècies,[11] i en majors nivells taxonómicos en la subfamília Sigmodontinae de la família Cricetidae, junt en centenars d'atres espècies de rosegadors principalment menuts.[12]
Descripció
[editar | editar còdic]
Oryzomys peninsulae és un membre de tamany mijà del gènero, més menut que O. albiventer pero més gran que O. couesi mexicanus. La seua pell és grisácea en les pates davanters, pero de color marró rojós en les traserss; Este patró de coloració és únic entre els Oryzomys mexicans occidentals.[4] Les parts inferiors són un blanc brut, els peus blancs dalt, i la coa obscura o marró damunt i blanc brut avall.[13]
En el cràneu, la cintura alta, els arcs zigomàtics (pòmuls) són amples i quadrats, i els forats incisius, que perforen el paladar entre els incisius i els molar, són llarcs i amples. Els incisius superiors estan inclinats cap a avant, en el seu tall de cort casi vertical.[1] Morfométricamente, el cràneu del O. peninsulae és clarament distint d'atres Oryzomys mexicans occidentals.[14]
En catorze #espècimen medits per Carleton i Riera-Cabrales, la llongitut total va ser de 227 a 305 mm, en un promig de 265,6 mm; la llongitut del cap i el cos va ser de 113 a 152 mm , en un promig de 128.9 mm; la llongitut de la coa va ser de 114 a 156 mm, en un promig de 136,8 mm; la llongitut del peu de la gobanella va ser de 29 a 34 mm, en un promig de 32,0 mm (1,26 polzades); i llongitut occipitonasal (una mida de la llongitut total del cràneu) va ser de 27,8 a 34,3 mm, en un promig de 31,5 mm.[15]
Distribució, ecologia i estat actual
[editar | editar còdic]Vintiun eixemplars de O. peninsulae són coneguts: sis varen ser capturats en Santa Anita, Baixa Califòrnia en 1896 per D. Coolidge; Edward William Nelson i Edward Alphonso Goldman varen obtindre quinze individus adicionals en 1906 en Sant Josep de la Veta.[16] Les dos localitats, que estan a uns 13 km de distància, estaven ubicades a lo llarc del Riu Sant Josep, un riu en l'extrem sur de Baixa Califòrnia Sur, prop de l'extrem sur de la península de Baixa Califòrnia. De la mateixa manera que atres espècies de Oryzomys, la O. peninsulae és semiaquática, passant gran part del seu temps en l'aigua, pero l'hàbitat adequat per a esta espècie s'estima en no més de 13 km² en l'àrida península de Baixa Califòrnia.[17]
El Riu Sant Josep ya no existix, havent segut usat per a proyectes de rec, i el desenroll turístic del seu estuari ha donat lloc a la contaminació. Els biòlecs que treballaven en l'àrea en 1979 i de 1991 a 1993 no varen trobar O. peninsulae, posant en dubte la seua existència. La falta de registres durant més d'un sigle, la distribució menuda i la destrucció de l'únic hàbitat conegut varen dur a Carleton i Riera-Cabrales a considerar l'estat de conservació de O. peninsulae com "en perill crític, si no extinguit". Varen senyalar que l'estat de l'espècie havia segut prèviament enfosquit perque havia segut agrupat durant décades en O. couesi, una espècie àmpliament distribuïda i segura.[18]
Orige
[editar | editar còdic]
És incert cóm el Oryzomys peninsulae va aplegar a la seua localitat recent en Baixa Califòrnia Sur. En 1922, Nelson va sugerir que va poder haver segut introduït des d'una atra part de Mèxic en un carregament de productes agrícoles, pero esta hipòtesis és refutada per la clara diferenciació d'atres Oryzomys mexicans occidentals que exhibix l'espècie.[9]
El ranc de l'espècie pot ser relictual en la naturalea:[9] mentres que Oryzomys es troba actualment a lo llarc de la costa oriental del Golf de Califòrnia solament al nort com la costa del sur de Sonora,[19] la distribució passada del gènero pot haver estés més cap al nort, tal volta inclús en el suroest dels Estats Units , i des d'allí cap al sur en Baixa Califòrnia. La desaparició subsecuente de Oryzomys de les regions del nort hauria dut a la seua distribució disjunct observada, en O. peninsulae aïllada en la península. Esta possibilitat és recolzada per la similitut relativament estretix entre O. peninsulae i O. couesi mexicanus, de la costa occidental de Mèxic.[20]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 122
- ↑ Goldman, 1918, p. 45
- ↑ Thomas, 1897, p. 548
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 122; Benson and Gehlbach, 1979, p. 227; Schmidt and Engstrom, 1994, p. 914
- ↑ Hall, 1981, pp. 610–611
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 94
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 106
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 117
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 107
- ↑ Weksler et al., 2006, table 1
- ↑ Weksler, 2006, p. 3
- ↑ Musser and Carleton, 2005
- ↑ Merriam, 1901, p. 274
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, pp. 98–104
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, table 2
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, pp. 114–115
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 115; Alvarez-Castañeda, 1994, p. 99
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 115
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, fig. 7
- ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, pp. 107–108