Diferència entre les revisions de "Cephalopachus bancanus"

La primera impressió que poden donar en ser observats en la naturalea és que es tracten de granotes arbòrees peludes. Té extremitats primes. Els dits de les mans i dels peus són llarcs i presenten una eixamplada en les puntes que els servix per a agarrar-se a branques i troncs. La coa és llarga, pot aplegar a medir entre 13 i 27{{esd}}cm de llarc. Les extremitats posteriors estan molt desenrollades, #lo que els permet realisar grans bots per a desplaçar-se pels arbres. És un tarsero gran, d'una miqueta més de 10{{esd}}cm de llongitut, més la coa de 20, que pesen entre 100 i 140 g. Es caracterisen i diferencien d'atres tarseros pels seus grans ulls, menudes orelles, pates atrasseres i mans més llargues. El cràneu, redonejat, és també més gran, en part per les grans [[Cavitat orbitaria|cavitats orbitarias]]. Es caracterisa, sobretot, pels seus enormes ulls, que són molt grans comparats en el restant del cos. Eixos ulls es relacionen en que siguen animals d'hàbits nocturns. La descripció de la coloració de la seua pelaje es basa moltes voltes en eixemplars [[Taxidermia|disecados]] que han anat perdent el color, o en eixemplars captius mantinguts en llocs sense llum natural, #lo que desvirtúa la seua coloració. Basant-se en les poques fotografies que existixen d'estos animals en el seu mig natural es distinguix una coloració dorsal de tons gris obscur i marró rojós en la subespecie de Borneo, i uns tons més groguencs i ocres en la subespecie de Sumatra. En els genolls apareix una taca obscura. De hocico curt, la caraça [[Cara|facial]] està poc marcada, faltant les marques [[Nas|nassals]] i [[Llavi|labials]] que posseïxen atres tarseros, aixina com les taques darrere de les [[Pabelló auricular|orelles]]. Té orelles llargues i redonejades. De la mateixa manera que atres tarseros, ventralmente posseïx una coloració més clara, blanquecina. El pelaje cobrix fins al [[Tarso (anatomia)|tarso]] pero no els dits. La coa té una llongitut relativament més curta que la del restant de tarseros i en valor absolut solament és més curta la del [[Tarsius pumilus|tarsero pigmeo]]. En la seua arrancada, ventralmente, existix un desenroll dérmico en forma de «V» a modo de cojinete, que li servix quan descansa «assentat» en posició vertical. La seua pell és marró rojosa, en poc pèl dorsalmente, nueta ventralmente i en un penacho marró clar ben definit en posició distal.