Diferència entre les revisions de "Capíbara"

Llínea 15: Llínea 15:
La formula dental d'este animal es 1-0-1-3, aço vol dir que cada mitad de la mandibula presenta una incisiu , una premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despres de els incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors tambe carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras crecen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; les molars tambe creixen constantment.
La formula dental d'este animal es 1-0-1-3, aço vol dir que cada mitad de la mandibula presenta una incisiu , una premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Despres de els incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors tambe carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras crecen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; les molars tambe creixen constantment.


== Distribucio i habitat ==
Els capibaras tenen un ambit de distribucio que albarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este de les [[Andes]] i des de l'este de [[Venezuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[Uruguay]] i el noreste d'[[Argentina]]. Cada de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius es la que viu en la part noroccidental. Es un poc mes menuda que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regio mes gran, a l'este de les andes.
Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero muestran preferencia per alguns en concret.
Tendixen a trobar-se prop de llacs, estanys, rius, chapulls o manglares. Tambe necessiten un sol farm a on dormir, idealment en una vegetacio sorrada que els servixca de proteccio. Per a alimentar-se, no tenen problema en adinsar-se en sabanes i pastizales. La major densitat de poblacio de capibaras se troba en les extenses zones humides de sudamérica, com el pantanal, o la regio dels plans del nort del continent, banyada per l'[[Orinoco]]. Viuen majoritariament en les planices, pero tambe habiten en altituts de fins 1.300 metros sobre el nivell de la mar.
En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i tambe poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures.