Diferència entre les revisions de "Infanteria"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
L'epoca de Napoleo va vore a un predomini de l'infanteria en el camp de batalla. L'infanteria s'agrupen en batallons, que depen de les circumstancies en el camp de batalla se posaren en diferents configuracions: | L'epoca de Napoleo va vore a un predomini de l'infanteria en el camp de batalla. L'infanteria s'agrupen en batallons, que depen de les circumstancies en el camp de batalla se posaren en diferents configuracions: | ||
Llinia: tots els soldats d'una unitat de peu al costat de l'atre. Per lo general, havia tres fileres darrere de l'atra. Esta era una formacio defensiva tipica: tots els soldats al mateix temps feen foc de mosquet. | * Llinia: tots els soldats d'una unitat de peu al costat de l'atre. Per lo general, havia tres fileres darrere de l'atra. Esta era una formacio defensiva tipica: tots els soldats al mateix temps feen foc de mosquet. | ||
Tancada: Esta formacio fon utilisada com defensa contra l'envestida de la cavalleria. | * Tancada: Esta formacio fon utilisada com defensa contra l'envestida de la cavalleria. | ||
Columna: Se componia de dos tipos. Un d'ells era per a la marcha, quan una unitat al camp se dirigia. L'atre fon en el propi camp de batalla: els homens se fleixinaven junts, no disparen, pero en la bayoneta amerada. | * Columna: Se componia de dos tipos. Un d'ells era per a la marcha, quan una unitat al camp se dirigia. L'atre fon en el propi camp de batalla: els homens se fleixinaven junts, no disparen, pero en la bayoneta amerada. | ||
Orde mixt: Esta formacio fon una combinacio de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formacio s'utilisa principalment en els eixercits francesos. | * Orde mixt: Esta formacio fon una combinacio de llinies i columnes. D'un regiment en tres batallons, una llinia dibuixada en, mentres que els atres dos seguiren en caravana darrere. Esta formacio s'utilisa principalment en els eixercits francesos. | ||
Ademes d'aço, havia: | Ademes d'aço, havia: | ||
D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discrecio en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discrecio en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. | ||
Fins amijanats del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena es cada volta mes dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos tambe l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 homens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. | Fins amijanats del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena es cada volta mes dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos tambe l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 homens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. | ||
Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, amijanats del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, amijanats del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. | ||
En el curs d'esta guerra, les noves tactiques d'infanteria desenrollada, una en el moment indicat com "infiltracio": els soldats en grups reduits, en les armes menudes, granades, i fins i tot gavinets rapidament en les trincheres enemiques per a penetrar i per lo tant per a vencer, en lloc la massa s'afanya a realisar. | |||
En la [[segona Guerra Mundial]] mostrà la necessitat de protegir a l'infanteria, per un costat (vehiculs blindats d'infanteria) i tambe per a alvançar en rapidea en els alvanços de tancs. Hi ha una nova manera de traslladar a través de [[paracaigudes]] l'infanteria despres de les llinies enemiques, a on se les deixen caure. | |||
L'infanteria de hui, que es impulsat per la maquinaria, inclou vehiculs de combat d'infanteria, l'infanteria mecanisada. L'infanteria desplegada per avions o helicopters se crida infanteria aeromóviles o tropes aerotransportades. En la guerra moderna les operacions de l'infanteria sovint se combinen en els de l'armada, força aerea, la [[cavalleria]] (els tancs) i [[artilleria]]. | |||
[[Categoria: Unitats militars]] | [[Categoria: Unitats militars]] | ||