Diferència entre les revisions de "Guerra dels cents anys" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 26:

En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este ultim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en 1436, [[Normandia]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el païs dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleria i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny politic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarquia.

[[Categoria: Història]]

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 En 1422 [[Enric VI]] controla abdos països. França estava dividida en tres parts i en este ultim periodo de batalles estara dirigit per [[Carles VII]], figura que se vera totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la presió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Paris]] en 1436, [[Normandia]] en 1449, Bayona i Burdeos en 1451, i tot el païs dos anys despres, excepte [[Calais]]. La guerra havia terminat.
+A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleria i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra son menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendià, lo que provocà el descens de preus. En el terreny politic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarquia.
 [[Categoria: Història]]