Diferència entre les revisions de "F4 Phantom II"

Llínea 1: Llínea 1:
El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de1953 per part de [[McDonnell Aircraft]] per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a aixo dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.
El Phantom II nacio per la perduda d'un contracte en maig de1953 per part de [[McDonnell Aircraft]] per a suministrar a la marina nortamericana un caça de tipo supersonico. En vista d'esta situacion els ingeniers de la firma decidiren crear a partir dels requeriments, un caça en millors prestacions; per a aixo dissenyaren el F3H-G impulsat en dos motors Wright J65,quatre canons i onze soports per a tot tipo de carrega militar.
==Desenroll==
==Desenroll==
En [[novembre]] del mateix any la marina els adjudique la construccion de dos prototips, els quals tendrian els nous motors General Electric J79, alcançant en ells el [[Mach]] 2. En abril de 1955 la marina solicità a McDonnel la conversion a caça de defensa naval, per a aixo s'eliminaren els soports de carrega i els canons foren substituits per quatre missils aire aire Sparrow, colocats semiafonats en el ventre pla i dotat en el nou radar de la Westinghouse. Els dos prototips denominats F4H-1 Phantom II feren el seu primer vol el 27 de maig de 1958 en Sant Lluïs. A partir del sext prototip s'aumente la capacitat de radar, un detector d'infrarrojos, soports alars per a portar dos [[Sparrow]] o [[Sidewinder]] baix les ales. El 6 de decembre un Phantom alcançà el record d'altura absoluta en 30040 m i record de velocitat en 2116 Km/h en 1960. En 1961 bati la marca de velocitat a l'alcançar els 2585 Km/h o Mach 2,6.
 
Els orígenes del Mc Donnell  F-4 Phantom poden ser localisats en unapeticio de 1953 per l'Armada per a una actualisacio del caça embarcat McDonnellF3H Demon. Encara que el Vought F-8 Crusader guanyà el contracte, el SuperDemon (nom que rebe l'avio participant de McDonnell) fon desenrollat comcaçabombarder baix la designacio AH, que en 1955 evolucionà a un caçapolivalent tot temps designat F4H. El primer vol del F4H se realisà en 1958 ise mantingue en produccio des de 1959 fins 1981. Davit Lewis fon el cap deldisseny preliminar, i finalment, el director del programa per al desenroll ivendes
En 1952, el cap d'aerodinamica de McDonnell, Dave Lewis,fon nomenat pel CEO de la companyia James Smith McDonnell com cap del dissenypreliminar. El grup no tenia un objectiu especific mes que deprendre i entendretots els alvanços tecnics en aeronautica, estructures i motors.  
Els estudis interns conclogueren que l'Armada tenia lanecessitat d'un nou i diferent tipo d'avio, un caça d'atac. En eixe moment,l'Armada tenia separada les branques de caça i atac, en sistemes i requisitsoperacionales separats. El disseny tenia dos motors, i el seu armamentprincipal eren els nous missils aire-aire Sparrow sense oferir ningun tipo decano.
Se tardà dos anys de treball en l'Oficina d'Aeronautica ila Divisio Naval de Guerra Aerea del Pentagon, encara que el F-4 se vengue enuna configuracio molt pareguda com la proposta originalment
 
==Perfil operacional==
==Perfil operacional==