Diferència entre les revisions de "Cordillera dels Andes"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Cordillera dels Andes''' es una cadena montanyosa d’Amèrica del Sur que corre casi paralela a la costa del Pacífic, des del cap d’Hornos fins les proximitats de [[Panamà]]. Es un dels sistemes montanyoses mes grans del mon ya que te 7.240 km de llongitut, 241 km d’ample i un promig de 3.660 m d’altitut. Des del seu estretament final al sur de [[Chile]], els Andes s’estenen en cadenes paraleles per [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]], [[Equador]] i [[Colòmbia]]. En [[Veneçuela]] es dividix en tres cadenes diferents. | |||
Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en | Tots els ports de montanya dels Andes situats al nort de la Patagonia, s’ubiquen a gran altitut i son estrets, escalonats i perillosos. El pas d’Arequipa a Puno, en Perú, esta a 4.468 m sobre el nivell del mar; el de Lima a Tarma i Cerro de Pasco, tambe en Peru, esta a 4.804 m d’altitut; i el pas d’Uspallata, entre Mendoza, [[Argentina]] i Santiago de Chile, esta a 3.900 m d’altitut. | ||
S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | S’han tingut que construir diverses vies ferrees a traves d’estos passos, com la que unix Mollendo en Puno, a la vora del llac Titicaca; el ferrocarril central de Peru, que unix Lima i la ciutat de La Oroya, i el ferrocarril Transandi. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà. | Els Andes alberguen numeroses volcans, entre els quales estan: el Cotopaxi (5.897 m) y el Chimborazo (6.267 m), en [[Equador]]; el Nevat de Tolima (5.215 m), en Colombia; i el Llullaillaco (6.723 m), en la frontera entre [[Argentina]] i [[Chile]]; i l’[[Aconcagua]] (6.959 m), en [[Argentina]], la montanya mes alta del continent americà. | ||
Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en | Les caps estan cobertes de neu a partir dels 1.220 m d’altitut en l’extrem sur de la [[Patagonia]], i la seua altitut esta entre els 4.570 m i els 5.490 m en les rodalies de la llinea equatorial. Els rius que desemboquen en l'[[Oceà Pacífic]] son corts en recorregut i menuts en caudal, degut a que en la regio montanyosa andina les plujes son estacionals. Pel contrari, els rius de l’est son llarcs i suministren aigua en abundancia portada pels vents alisis, que produixen precipitacions en quant els núvols s’aproximen a la cordillera andina. | ||
Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes | Els rius del nort dels Andes colombians desemboquen en el mar Caribe a traves dels rius Magdalena, Cauca i Atrato; en les mateixes aigües caribenyes, pero cap al est, pel [[Riu Orinoco]]; i en l’Atlàntic pels rius Negre i Japurá, que son tributaris del [[Riu Amazones]]. | ||
[[Categoria:Geografia]] | [[Categoria:Geografia d'Amèrica]] | ||