Diferència entre les revisions de "Capitalisme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 45:

Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI van reforçar estes tendències i van fomentar el comerç, sobretot ~~després~~ del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI van reforçar estes tendències i van fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

@@ Llínea 45: / Llínea 45: @@
 Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>
-Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI van reforçar estes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.
+Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI van reforçar estes tendències i van fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.
 No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.