Diferència entre les revisions de "Vivers" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[~~Valencia~~]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.

El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valéncia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor [[vert]] de la ciutat de Valéncia.

Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el [[Palau del Real]] i varen ser utilisats com a vivers almenys des de [[1560]], quan [[Felip II]] va encomanar una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

Finalment en [[1810]], el Palau del Real fon enderrocat ~~enmig~~ del ~~conflicto~~ en la França napoleónica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació Provincial de ~~Valencia~~]].

Finalment en [[1810]], el Palau del Real fon enderrocat en mig del conflicte en la [[França]] napoleónica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació|Diputació Provincial de Valéncia]].

El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.

Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.

==Vore també==

*[[Palau del Real]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valencia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.
+El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valéncia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.
-La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.
+La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor [[vert]] de la ciutat de Valéncia.
 Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el [[Palau del Real]] i varen ser utilisats com a vivers almenys des de [[1560]], quan [[Felip II]] va encomanar una gran quantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.
-Finalment en [[1810]], el Palau del Real fon enderrocat enmig del conflicto en la França napoleónica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació Provincial de Valencia]].
+Finalment en [[1810]], el Palau del Real fon enderrocat en mig del conflicte en la [[França]] napoleónica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació|Diputació Provincial de Valéncia]].
 El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sur, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.
 Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.
+==Vore també==
+*[[Palau del Real]]
 [[Categoria:Història Valenciana]]
 [[Categoria:Cultura Valenciana]]