Diferència entre les revisions de "Carta Magna"
m Text reemplaça - 'comisió' a 'comissió' |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:magnacartaliberatum.jpg|thumb|right|Magna Carta Liberatum de 1215.]] | |||
La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat per el rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat per el rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior. | ||
Sigué elaborada després de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de | Sigué elaborada després de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Després de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada per el rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. | ||
La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o asamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta | La Carta Magna és el antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o limitat per un consell, senat, congrés, parlament o asamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. | ||
== Bases de la Carta Magna == | == Bases de la Carta Magna == | ||
Els xixanta-tres artículs dels que | Els xixanta-tres artículs dels que consta la Carta Magna, aseguren els drets feudals de la aristocràcia front al poder del Rei. | ||
*S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. | *S'establix que 25 barons, per mig d'una comissió, controlen el poder del rei. | ||
*Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser | *Incluix una normalisació de la jurisprudència, per la que cap persona podrà ser enjuiciada soles per la voluntat del monarca. | ||
*S'amplia la seguritat a campesins, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. | *S'amplia la seguritat a campesins, comerciants i artesans, que en el dret feudal anterior no tenien. | ||
*La monarquia | *La monarquia és compromet a respetar les llibertats religioses i polítiques. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||