Diferència entre les revisions de "Rudolf Hess"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Rudolf Hess en [[1933]] '''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess...») |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] – [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]]. | '''Rudolf Walter Richard Heß''', habitualment escrit '''Hess''', ([[Aleixandria]], [[26 d'abril]] de [[1894]] – [[Spandau]], [[Berlin Oest]]; [[17 d'agost]] de [[1987]]) fon un [[militar]] i [[polític]] [[Alemanya|alemà]], figura clau de l'[[Alemanya nazi]]. | ||
| − | En [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en 1936 i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler. | + | En [[1933]], fon elegit parlamentari del [[Reichstag|parlament alemà]] i, en ascendir [[Hitler]] al poder com [[Führer|''Führer'']], fon designat cap del [[Partit Nazi]] i [[Ministre|Ministre d'Estat]]. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que [[Joseph Goebbels]]; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els [[Jocs Olímpics de Berlin 1936|Jocs Olímpics de Berlin]] en [[1936]] i va mantindre una estreta amistat en [[Leni Riefenstahl]], la documentalista d'Hitler. |
Despuix de la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclós en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]]. | Despuix de la [[segona guerra mundial]] fon jujat en [[Juïns de Núremberg|Núremberg]], sent condenat a cadena perpetua i reclós en la [[presó de Spandau]], en la zona aliada de [[Berlin]]. | ||
Revisió de 15:22 26 abr 2015
Rudolf Walter Richard Heß, habitualment escrit Hess, (Aleixandria, 26 d'abril de 1894 – Spandau, Berlin Oest; 17 d'agost de 1987) fon un militar i polític alemà, figura clau de l'Alemanya nazi.
En 1933, fon elegit parlamentari del parlament alemà i, en ascendir Hitler al poder com Führer, fon designat cap del Partit Nazi i Ministre d'Estat. Es va ocupar de casi totes les carteres, excepte de guerra i política exterior, i es convertí en segon en la jerarquia nazi, abans inclús que Joseph Goebbels; a pesar d'estos càrrecs, mai presentà un perfil de líder. Fon considerat com la «cara amable» del règim nazi. Organisà els Jocs Olímpics de Berlin en 1936 i va mantindre una estreta amistat en Leni Riefenstahl, la documentalista d'Hitler.
Despuix de la segona guerra mundial fon jujat en Núremberg, sent condenat a cadena perpetua i reclós en la presó de Spandau, en la zona aliada de Berlin.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rudolf Hess.