Diferència entre les revisions de "José de San Martín"
mSense resum d'edició |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Carrera militar == | == Carrera militar == | ||
San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos [[1793]]. En la [[Batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], San Martín tingué una actuació destacada, rebrent el grau de tinent coronel i és condecorat en una medalla d'[[or]]. | San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de [[Murcia]], en [[1797]] fon ascendit a subtinent per les seues accions en els [[Pirineus]] front als francesos [[1793]]. En la [[Batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1808]], primera derrota important de les tropes de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]], San Martín tingué una actuació destacada, rebrent el grau de tinent coronel i és condecorat en una medalla d'[[or]]. | ||
Despuix d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a [[Anglaterra]] on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, també [[francmaçon]]). | |||
== Campanya Llibertadora == | == Campanya Llibertadora == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament. | Fon nomenat Governador de les [[provincies de Cuyo]] i general en cap del [[Eixercit dels Andes]], i el [[12 de giner]] de [[1817]] es va iniciar des de Mendoza el creuament dels [[Andes]] en direcció a [[Chile]], junts al general [[Bernardo O'Higgins]], per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de [[Chacabuco]] i [[Maipu]], lliuerant [[Chile]] definitivament. | ||
Finalment el [[20 d'agost]] de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del | Finalment el [[20 d'agost]] de [[1820]] partix San Martín al front de l'expedició des del port de Valparaïso cap al [[Perú]]. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de [[Chile]], i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa [[Lima]] i el dia [[28 de juliol]] declarà l'independencia i és nomenat [[Protector del Perú]] en autoritat civil i militar. | ||
Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[ | Entre els dies 26 i 27 de [[juliol]] de [[1822]] es realisa l'[[Entrevista de Guayaquil]], on es reunix en [[Simón Bolívar]], tenint com tema principal la lliberació del [[Perú]], cedint ad ell l'iniciativa i conducció de la campanya llibertadora. Poc despuix decidix retirar-se de tots els càrrecs i tornar al seu país. | ||
== El retorn == | == El retorn == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Els seus restes == | == Els seus restes == | ||
En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral. | En [[1861]] els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, [[França]], fins que el [[28 de maig]] de [[1880]] arribaren a la ciutat de [[Buenos Aires]], rebent sepultura en la seua Catedral. | ||
Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[ | Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia [[Argentina]], va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a [[Chile]], al [[Perú]] i al [[Equador]]». | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|José de San Martín}} | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||