Diferència entre les revisions de "Sant Antoni Abat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

==Sant Antoni Abat==

'''Sant Antoni Abat''' (251-356), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Església com a patriarca dels cenobites, o monges que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'Església catòlica, també a les esglésies ortodoxes i inclús a l'església luterana.

===Biografia===

Sant Antoni Abat (251-356), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Església com a patriarca dels cenobites, o monges que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'Església catòlica, també a les esglésies ortodoxes i inclús a l'església luterana.

Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi (296-373), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any 357 (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni (342-420), autor de la Vulgata, versió llatina de la Bíblia, usada com a text oficial en l'Església catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes dades sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.

A estos referents antics, la religiositat popular ha afegit uns atres aspectes biogràfics que tenen més caràcter de llegenda, i que són expressió del carinyo que el poble cristià professa per este sant.

Llínea 32:

En el nort de la província d'Alacant, les fogueres de Pego i ''la cavalcada del Rei Pàixaro'' de Biar.

En total es calcula que són 320 els pobles valencians que celebren festes en honor de Sant Antoni Abat<ref>Gil-Manuel Hernández Martí, La fiesta valenciana de San Antonio, Revista Mètode, Universitat de València, n.75, otoño de 2012</ref>.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-==Sant Antoni Abat==
+'''Sant Antoni Abat''' (251-356), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Església com a patriarca dels cenobites, o monges que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'Església catòlica, també a les esglésies ortodoxes i inclús a l'església luterana.
 ===Biografia===
-Sant Antoni Abat (251-356), popularment '''Sant Antoni del porquet''', és venerat en l'Església com a patriarca dels cenobites, o monges que viuen en comunitat baix d'una mateixa regla. La seua influència i veneració s'estén a tota l'Església catòlica, també a les esglésies ortodoxes i inclús a l'església luterana.
 Les fonts de la seua biografia es remonten a Sant Atanasi (296-373), Patriarca de Aleixandria, que va escriure la vida de Sant Antoni en l'any 357 (un any més tart de la seua mort). També Sant Jeroni (342-420), autor de la Vulgata, versió llatina de la Bíblia, usada com a text oficial en l'Església catòlica durant sigles, cita en les seues obres moltes dades sobre la vida de Sant Antoni, especialment la seua visita a Sant Pau Ermità.
 A estos referents antics, la religiositat popular ha afegit uns atres aspectes biogràfics que tenen més caràcter de llegenda, i que són expressió del carinyo que el poble cristià professa per este sant.
@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 En el nort de la província d'Alacant, les fogueres de Pego i ''la cavalcada del Rei Pàixaro'' de Biar.
 En total es calcula que són 320 els pobles valencians que celebren festes en honor de Sant Antoni Abat<ref>Gil-Manuel Hernández Martí, La fiesta valenciana de San Antonio, Revista Mètode, Universitat de València, n.75, otoño de 2012</ref>.
+== Referències ==
+<references />