Diferència entre les revisions de "Bavaria (estàtua)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.

En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (~~1786–1868~~) en els anys ~~1843–1850~~ i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.

En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.

== Context històric ==

En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors ~~a penes~~ un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".

== Bibliografia ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Baviera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Baviera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales.
-En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.
+En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Baviera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del paisage.
 == Context històric ==
-En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors a penes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
+En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Baviera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Baviera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es van succeir múltiples guerres en terra bavaresa, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Baviera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Després del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle a [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única a [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
 == Bibliografia ==