Diferència entre les revisions de "Sant Vicent de la Roqueta"

En enguany,  Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el rei de Valéncia doblegara el tribut.

Entre les condicions posades per a alçar el sege destaquem que “es va conseguir que l'iglésia de Sant Vicent màrtir quedaria pel d'Aragó en tots els seus delmes i primícies i la resta de drets, per a dispondre d'ells a la seua voluntat”. És a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.

Així tenim que en 1177, Alfons II va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]],  l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement,  en Sant Vicent havien fidels, “que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.” 

En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el rei Pedro “va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”

Així en 1232, quan Jaume I encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el moro Zeit,  i quan ya es preparava la conquista del Regne de Valéncia, “... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...” i del que es prendria possessió darrere de la conquista.