Canvis

32 bytes afegits ,  15:46 29 abr 2009
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
'''Iglesia de Sant Vicent de la Roqueta'''.
 
'''Iglesia de Sant Vicent de la Roqueta'''.
 
Hui nomenada de [[Crist Rei]].
 
Hui nomenada de [[Crist Rei]].
L'iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba,  fora de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], on va rebre martiri el diaca [[Vicente]] a principis del sigle quart, En ella se van venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.
+
L'iglésia primitiva va ser construïda sobre un monticul de roca, on se va construir un “[[martiryum]]” sobre la seua tomba,  fora de les muralles de la ciutat i junt a  l'antiga [[Via Augusta]] que travessa la ciutat de [[Valéncia]], on va rebre martiri el diaca [[Sant Vivent Martir|Vicente]] a principis del sigle quart, En ella se van venerar les restes del [[màrtir]] durant sigles.
 
== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==
 
== Els [[mossàraps valencians]] i la Roqueta ==
    
=== L'única iglésia de la Valéncia mossàrap ===
 
=== L'única iglésia de la Valéncia mossàrap ===
En l'época de dominació àrap, l'església va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
+
En l'época de dominació àrap, l'iglésia va permanéixer oberta al cult cristià i en el seu entorn se van anar agrupant els cristians constituint una raval fora de les muralles que va rebre el nom de lloc de Sant Vicent o Rayosa.
L'existència dels cristians [[mossàraps de Valéncia]], està documentada per distintes fonts així “en una de les capitulacions del [[Sit]] en els de Valéncia,  es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, << Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales>>.  
+
 
 +
L'existència dels cristians [[mossàraps de Valéncia]], està documentada per distintes fonts així '''en una de les capitulacions del [[Sit]] en els de Valéncia,  es van convindre que la guarnició d'esta, fins a l'entrega definitiva, "Se compondría de cristianos, escogidos entre los mozárabes que habitan la ciudad y arrabales"'''.  
    
El Sit va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
 
El Sit va restablir el cult cristia en distintes mesquites com la d'aljama i huit més. Igualment va fer en atres ciutats del [[Regne]] com [[Almenara]], [[Puig]] i [[Murviedro]] ([[Sagunt]]).  Mort el Sit i perduda Valéncia, van ser profanades les iglésies i el cult es va llimitar als antics llocs.
   −
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'islam, prova d'això la trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de <<els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc. Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven  aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  
+
Durant els 500 anys de dominació molts van ser els que atres van optar per convertir-se a l'islam, prova d'això la '''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.''' Pero molts atres, van continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a Jaume I , se citaven  aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  
    
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de  [[Beuter]] a [[Llorente]].
 
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de  [[Beuter]] a [[Llorente]].
Llínea 19: Llínea 20:  
Així sabem per les actes del  martiri de [[Sant Vicent]], que els seus restes van ser portats a un lloc immediat extramurs, la qual cosa impossibilita que fora un atra de les iglésies de la ciutat.   
 
Així sabem per les actes del  martiri de [[Sant Vicent]], que els seus restes van ser portats a un lloc immediat extramurs, la qual cosa impossibilita que fora un atra de les iglésies de la ciutat.   
   −
“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”  
+
{{cita|“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”}}
 
   
 
   
 
Se van portar els seus restes extramurs i es van colocar davall un altar ve a dir..  
 
Se van portar els seus restes extramurs i es van colocar davall un altar ve a dir..  
1821

edicions