Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de la Santíssima Trinitat"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) | El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com [[cenobi]] i hospital. | ||
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del sigle XV. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | ||
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de | En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any 1256, fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor[[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | ||
El Sigle d'Or valencià | El Sigle d'Or valencià està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu" | ||
Actualment el convent | Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]] | ||
Se pot admirar la fachada de | Se pot admirar la fachada de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses | ||
La porta principal | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la Llonja. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | ||
== | ==Referències== | ||
*[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri] | *[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri] | ||
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri] | *[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri] | ||