Diferència entre les revisions de "Chert"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 32: Llínea 32:
 
* Forn migeval, molt degradat pero també en procés de restauració.
 
* Forn migeval, molt degradat pero també en procés de restauració.
  
* Castell]], va estar edificat en el lloc que ocupa l'iglésia antiga, aixina com la fortificació de la població, que eren d'origen àrab.  
+
* Castell, va estar edificat en el lloc que ocupa l'iglésia antiga, aixina com la fortificació de la població, que eren d'origen àrab.  
  
 
* Muralles, encara que queda molt poc de les muralles, i forma part dels habitages actuals. Es pot observar el portal dels Porches, de l'aby [[1609]].  
 
* Muralles, encara que queda molt poc de les muralles, i forma part dels habitages actuals. Es pot observar el portal dels Porches, de l'aby [[1609]].  

Revisió de 14:54 11 feb 2017

Chert respecte de la Comunitat Valenciana.


Chert és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca d'El Baix Maestrat. Segons senyes de l'INE de l'any 2016, Chert conta en 754 habitants.

El poble te en la part alta l'iglésia de l'Assunció i el poble antic. Més avall, podem trobar el nucleu actual que és el més poblat.

Geografia

Chert està situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca. És bàsicament montanyós coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal, explotant-se en esta última pedreres de marbre.

Història

Mola Murada (Chert, Castelló)

En la Mola Murada, autèntica fortificació natural, hi ha els restos d'un gran poblat de la edat de Bronze. D'orige musulmà, formava part de la batlia de Cervera per lo que pertanyé a l'orde de l'Hospital des de l'any 1233, any de l'ocupació cristiana. En 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'orde. En l'any 1319 passa a l'Orde de Montesa fins al sigle XIX fi dels senyorius. En l'any 1836 tingué lloc en els seus voltants un fort combat entre liberals i carlistes.

Monuments i elements d'nteres cultural

Iglésia de l'Assunció de Chert
La Barçella (Chert)
  • Iglésia Nova, Ermita de Sant Marc de la Barçella, del sigle XVI, restaurada en 1991. Es troba darrere la Mola Murada.
  • Ermita de l'Esperança.
  • Retaules ceràmics de la Santíssima Trinitat, del sigle XVII; de Sant Marc, i de Sant Vicent i Sant Cristòfol, del sigle XVIII.
  • Palau dels comtes de Pestagua, és l'edifici civil més notable de la població. Els seus constructors i posseïdors varen ser els Feliu, de Castelló de la Plana, una de les branques de la família que es va assentar en este poble en el sigle XVII.
  • Forn migeval, molt degradat pero també en procés de restauració.
  • Castell, va estar edificat en el lloc que ocupa l'iglésia antiga, aixina com la fortificació de la població, que eren d'origen àrab.
  • Muralles, encara que queda molt poc de les muralles, i forma part dels habitages actuals. Es pot observar el portal dels Porches, de l'aby 1609.
  • Torres, que es localisen a lo llarc del terme i tenien com a funció la defensa de la població, com són la Torre d'En Molinar, Torre Sant Marc, Torre d'En Roig o la Torre de Pepo.
  • Mola Murada.

Economia

L'economia es basa essencialment en l'agricultura de secà, l'oli d'oliva i la ramaderia. En la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

Festes i celebracions

  • Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc.
  • Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
  • Chofers. Charanga nocturna, Camisetes commemoratives. Chocolata i solta de vaques pels carrers de la població. Festa de l'aigua.



Municipis de El Baix Maestrat
Alcalà de Chivert    Benicarló    Càlig    Canet Lo Roig    Castell de Cabres    Cervera del Maestrat    Chert    La Jana    Peníscola    La Pobla de Benifassà    Rossell    Salzedella    Sant Jordi    Sant Mateu    Sant Rafel del Riu    Santa Magdalena de Polpís    Traiguera    Vinaròs