Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Catedral de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edició següent →
desferVinatea (Discussió | contribucions)
1821 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|...».
 
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquiste]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.
La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.


El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].  
El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].  
Llínea 6: Llínea 6:


Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Rodrigo de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].
Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Rodrigo de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].
== Personages destacats ==
*[[Jaume I]], rei de Valéncia, iniciador de la catedral
*[[Pere Balaguer]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Andreu Julià]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Vicent Ferrer]], sant que va predicar en la catedral
*[[Alfons el Magnànim]], rei de Valéncia que va portar el Sant Càliç a la catedral
*[[Ausias March]], poeta soterrat en la catedral
*[[Martí Llobet]], mestre pedrapiquer i escultor que va treballar en la catedral
*[[Francesc Baldomar]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Pere Compte|Pere comte]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Rodrigo de Borja]], papa que va introduir el renaiximent en la catedral
*[[Vicent Macip]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Paolo de Sant Leocadio]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Fernando Yáñez de l'Almedina]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Hernando dels Plans]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Juan Pérez Castiel]], escultor barroc que va treballar en la catedral
== Referències ==
{{Reflist}}
== Bibliografia consultada ==
*Hernández Úbeda, Luis (coord.):''Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996.
*Mira i Casterà, Joan Francesc: ''Valéncia per a veïns i visitants''. Edicions Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, p.s 82-84.
*Sanchis Guarner, Manuel: ''La Ciutat de València''. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Quinta Edició 1989.
*Simó, Trinidad i Sebastià, Anna: ''Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana''.Editorial Prensa Ibèrica, 2005. Volum IV, p.s 214-216, veu: "catedral de Valéncia".
== Veja també ==
* [[basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]]
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia Commons|Catedral de València]
*[http://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç]
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Catedral.Html Comunitat Valenciana. Iglésia catedral basílica metropolitana de Santa Maria.] GothicMed. Un museu virtual d'arquitectura gòtica mediterrànea
*[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.Html Fotografies]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:catedrals d'Espanya|Valéncia]]
[[Categoria:catedrals gòtiques|Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Revisió de 10:28 11 maig 2009

La catedral de Valéncia (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del arquebisbat de Valéncia i està dedicada per desig de Jaume I —Segon la tradició del sigle XIII—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any 1238 pel primer bisbe de Valéncia posterior a la Reconquista, Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

El gòtic valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaiximent, del barroc i neoclàssic.

En el seu interior es venera el Sant Càliç, datat del sigle I, i dau a la catedral pel rei Alfons el Magnànim en 1436.

Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la Península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Aleixandre VI. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal Rodrigo de Borja, va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa Inocenci VIII en 1492.


Personages destacats

Referències

Bibliografia consultada

  • Hernández Úbeda, Luis (coord.):Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996.
  • Mira i Casterà, Joan Francesc: Valéncia per a veïns i visitants. Edicions Bromera, Colecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, p.s 82-84.
  • Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de València. Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Quinta Edició 1989.
  • Simó, Trinidad i Sebastià, Anna: Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana.Editorial Prensa Ibèrica, 2005. Volum IV, p.s 214-216, veu: "catedral de Valéncia".

Veja també

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catedral_de_Valéncia&oldid=12386»