Diferència entre les revisions de "Julián Ribera i Tarragó"
mSense resum d'edició |
m Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes. | Edità l'Història dels juges de Còrdova d'Aljoxaní i va pronunciar el seu discurs d'ingrés en la [[Real Acadèmia de la Llengua]] sobre el Cançoner d'Abencuzmán ([[1912]]); en estes dos últimes obres demostra l'existència d'un dialecte romànic desconegut, el mossàrap, que convivia en l'àrap lliterari cultivat per les classes cultes. | ||
Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música | Estudià també la lírica aràbig-andalusa i el seu influix sobre la lírica popular castellana i la lírica provençal. En el pròlec a la seua traducció de la Crònica d'Abenalcotía exhuma notícies sobre l'existència d'una èpica popular andalusa des de fins del [[sigle IX]]. Publicà també estudis de musicologia hispanoàrap (''Música de les Cantigues'', 1922), demostrant l'enorme importància que va tindre la síntesis musical aràbig-andalusa per al desenroll de la música migeval dels trobadors i els ''minnesänger''. | ||
== Cites == | == Cites == | ||