Diferència entre les revisions de "Rafael Martí de Viciana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

* ''"Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')

* ''"La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, ~~però~~ no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')

* ''"La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')

* ''Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat varen ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció varen esborrar i varen apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua varen formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava varen recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea varen prendre... de la grega... de la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer que la llengua valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."'' (''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 * ''"Es en fin la Lengua Valenciana de condición de doncellas virtuosas, que aunque sean vistas no se dexan tocar: pues no es poca esta excelencia que pueda entrar á doquiera, y que defienda la fortaleza de su Lengua."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')
-* ''"La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, però no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')
+* ''"La noble ciutat de Valéncia a 28 de septembre, any de 1238, va ser presa i entrada pel venturós rei el senyor Jaume i poblada de nova gent cristiana ab diverses i no ben enteses llengües per que hi havia italians, francesos, alemanys, catalans, aragonesos, navarresos, biscaïns i castellans i perqué cada u parlava la seua llengua, hi havia en la ciutat una atra confusió que en Babel. Enpero com el rei i els dels seus casa, i tall, i molts dels seus vassalls parlaven llengua de Provença, i aquella com més comú prevalesció, pero no sense gran mixtura d´atres llengües i tota en conjunt va ser anomenada llengua llemosina ab la qual tenim escripto el llibre de les lleis forals del regne i les obres d´Ausias March i molts atres llibres que ens han donat testimoni d´aquella primera llengua. I com el sòl d´esta ciutat ora siga pel clima, planeta, signe, vents, aigües, manteniments o alguna secreta influència, té gràcia incògnita i sobrenatural, tant que totes les coses humanes i plantes produïx ab gran perfecció, mirament i delicadesa. I més ha concedit Déu en Valéncia una llengua polida, dolç, i molt bonica, que ab brevetat moderada esprem els secrets i profunds conceptes de l´ànima i desperta l´enginy a vius miraments on li resulta molt aclarit llustre."''(''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')
 * ''Van passar alguns anys i ya els habitants de la ciutat varen ser naturals, naixcuts, i criats en este sòl que deiximos i ab el seu juí molt clar i de gran vivacitat, ab discreta correcció varen esborrar i varen apartar de la seua llengua tots aquells vocables bàrbars, toscos, impertinents i grossers, i parlen del present. Esta llengua varen formar del millor que hi havia en la llemosina i pel que els faltava varen recórrer a les tres llengües més excelents de totes les del món segons abans hem provat. De l´hebrea varen prendre... de la grega... de la llatina varen prendre tots els atres vocables per a fer que la llengua valenciana fóra molt copiosa i tinguera propi nom a cada cosa per rara que fóra."'' (''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'')