Canvis

13 384 bytes eliminats ,  23:03 17 maig 2009
Llínea 3: Llínea 3:  
== Normes Ortogràfiques ==
 
== Normes Ortogràfiques ==
   −
===El nom de les lletres===
  −
  −
'''L’ALFABET'''
  −
  −
En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
  −
  −
b, be
  −
  −
c, ce
  −
  −
ch, che
  −
  −
ç, cedeta
  −
  −
d, de
  −
  −
f , efe
  −
  −
g, ge
  −
  −
h, haig
  −
  −
j, jota
  −
  −
k, ca
  −
  −
l, ele
  −
  −
ll, elle
  −
  −
m, eme
  −
  −
n, ene
  −
  −
ny, enye
  −
  −
p, pe
  −
  −
q, cu
  −
  −
r, ere
  −
  −
rr, erre
  −
  −
s, esse
  −
  −
t, te
  −
  −
v, ve
  −
  −
w, ve doble
  −
  −
x, xe o equis
  −
  −
y, i grega
  −
  −
z, zeta
  −
  −
  −
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
  −
  −
a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
  −
  −
ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
  −
  −
ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
  −
  −
i de "''[[Melic|melic]]''"
  −
  −
ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
  −
  −
ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
  −
  −
u de "''[[Tramús|tramús]]''"
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu B (batre)'''
  −
  −
1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
  −
  −
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
  −
  −
3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
  −
  −
4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
  −
  −
:::- àrap, no arab, pero arabisar
  −
:::- verp, no verb, pero verbal
  −
:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
  −
  −
  −
'''S'escriu C'''
  −
  −
1. En so de [k] (colp)
  −
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
  −
::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
  −
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
  −
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
  −
  −
:::- atac, no atag, pero ataca
  −
:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
  −
:::- fanc, no fang, pero fangos
  −
  −
2. En so de [s] (cendra)
  −
  −
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
  −
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
  −
::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
  −
  −
:::- capaç, capacitat
  −
:::- comerç, comerciar
  −
  −
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
  −
  −
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
  −
  −
'''S'escriu Ç'''
  −
  −
(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
  −
  −
  −
'''S'escriu CH'''
  −
  −
1. En so de [c] (chic)
  −
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
  −
  −
:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
  −
  −
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
  −
  −
2. En so de [k] (March)
  −
  −
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
  −
  −
:::- Albuixech, Albiach.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu D (dit)'''
  −
  −
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
  −
  −
2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
  −
  −
3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
  −
  −
:::- vert, no verd pero verdor.
  −
:::- reverent, no reverend pero reverenda.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu F (farina)'''
  −
  −
1. Inicial, interior i fi de paraula:
  −
  −
:::- fer, corfa, bufa, baf.
  −
  −
2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
  −
  −
:::- serf, no serv, pero servir.
  −
:::- tuf, no tuv, pero atufar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu G'''
  −
  −
1. En so de [g] (gat)
  −
  −
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
  −
  −
:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
  −
  −
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
  −
  −
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
  −
  −
::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
  −
  −
:::- aigües, llingüístic.
  −
  −
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
  −
  −
:::- gràcies, glop, agrana, regle.
  −
  −
::1.5. Davant de D, M, N:
  −
  −
::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
  −
  −
::Excepte en cultismes com:
  −
  −
:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
  −
  −
::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
  −
  −
:::- amic, no amig, pero amigar.
  −
:::- rec, no reg, pero regar.
  −
:::- amarc, no amarg, pero amargar.
  −
:::- sanc, no sang, pero sangonera.
  −
  −
2. En so de [g] (girar)
  −
  −
::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
  −
  −
:::- argila, gel, giner.
  −
  −
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
  −
  −
:::- objecció, objectiu i algunes mes
  −
  −
::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
  −
  −
:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
  −
  −
  −
::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
  −
  −
:::- afigga, rigga, frigga.
  −
  −
  −
::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
  −
  −
:::- mig, pero miger.
  −
:::- oreig, pero orejar.
  −
  −
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
  −
  −
:::- viage, no viatge.
  −
:::- juge, no jutge.
  −
:::- llenguage, no llenguatge.
  −
:::- correja, no corretja.
  −
  −
3. En so de [c] (roig)
  −
  −
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
  −
  −
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
  −
  −
::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
  −
  −
:::- desig, frig.
  −
  −
::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
  −
  −
:::- trepig, trepigen.
  −
:::- mig, mija.
  −
:::- despaig, despachar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu H (heretar)'''
  −
  −
No te cap de so.
  −
  −
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
  −
  −
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu J (jardí)'''
  −
  −
1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
  −
  −
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
  −
  −
2. Davant de -ecc-, -ect-:
  −
  −
:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
  −
  −
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
  −
  −
4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
  −
  −
:::- plaja, no platja.
  −
:::- mija, no mitja.
  −
  −
5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu K (York)'''
  −
  −
1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
  −
  −
:::- Kant, kilo.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu L (lenta)'''
  −
  −
1. En inicial de paraula:
  −
  −
:::- local, liquit.
  −
  −
2. En interior i fi de paraula:
  −
  −
:::- almagasen, dol.
  −
  −
3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
  −
  −
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu LL (llanda)'''
  −
  −
1. En inicial, interior i final de paraula:
  −
  −
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu M (mana)'''
  −
  −
1. En inicial, interior i final de paraula:
  −
  −
:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
  −
  −
2. Davant de P, B, M:
  −
  −
:::- rompre, gamba, immortal.
  −
  −
::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
  −
  −
:::- enmig, granment.
  −
  −
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
  −
  −
:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
  −
  −
4. Mal davant de V ni F:
  −
  −
:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
  −
  −
5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
  −
  −
:::- semana, no setmana.
  −
:::- sometre, no sotmetre.
  −
  −
6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
  −
  −
:::- atentar, no atemptar.
  −
:::- pronte, no prompte.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu N (nas)'''
  −
  −
1. En inicial, interior i fi de paraula:
  −
  −
:::- niu, lluna, mon.
  −
  −
2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
  −
  −
:::- confiar, enfadar, inflamar.
  −
  −
::Excepte els cultismes:
  −
  −
:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
  −
  −
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
  −
  −
:::- enveja, confit, planta, gandul.
  −
  −
4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
  −
  −
:::- enmig, granment.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu NY (pany)'''
  −
  −
1. En inicial, interior i fi de paraula:
  −
  −
:::- nyespla, pinyó, riny.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu P (posar)'''
  −
  −
1. En posició inicial de paraula:
  −
  −
:::- puny.
  −
  −
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
  −
  −
:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
  −
  −
3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
  −
  −
:::- cap, no cab, pero cabut.
  −
:::- llop, no llob, pero lloba.
  −
:::- colp, no colb, pero colpejar.
  −
:::- adop, no adob, pero adobar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu Q (quinze)'''
  −
  −
1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
  −
  −
:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
  −
  −
::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
  −
  −
2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
  −
  −
:::- quatre.
  −
  −
::Excepte:
  −
  −
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
  −
  −
3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
  −
  −
:::- qüestió, obliqüitat.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu R'''
  −
  −
1. En so de [r] (carreter)
  −
  −
::1.1. En inicial de paraula:
  −
  −
:::- roda, rajola.
  −
  −
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
  −
  −
:::- somris, enriquir, israelí.
  −
  −
2. En so de [r] (cara)
  −
  −
::2.1. En interior i final de paraula:
  −
  −
:::- mira, cura, cor, dolor.
  −
  −
::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
  −
  −
:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu RR (guerra)'''
  −
  −
1. En posició intervocàlica:
  −
  −
:::- carro, errar.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu S'''
  −
  −
1. En so de [s] (sap)
  −
  −
::1.1. En inicial de paraula:
  −
  −
:::- solt, sabut.
  −
  −
::1.2. Darrere de consonant:
  −
  −
:::- ansa, dacsa.
  −
  −
::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
  −
  −
:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
  −
  −
::i de la A- en valor negatiu:
  −
  −
:::- asilàbic.
  −
       
  −
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
  −
  −
:::- mes, mesos.
  −
:::- nas, nassos.
  −
  −
2. En so de [z] (cosa)
  −
  −
::2.1. En posició intervocàlica:
  −
  −
:::- casa, promesa.
  −
  −
::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
  −
  −
:::- desaiguar, desheretar, desviure.
  −
  −
::2.3. En els participis:
  −
  −
:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
  −
  −
::2.4. En derivats de gentilicis:
  −
  −
:::- andalus, andalusos.
  −
:::- frances, francesos.
  −
  −
::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
  −
  −
:::- abat, abadesa.
  −
:::- duc, duquesa.
  −
:::- princip, princesa.
  −
:::- mestre, mestresa.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu SS (passar)'''
  −
  −
1. En posició intervocalica:
  −
  −
:::- posseir, massa.
  −
  −
2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
  −
  −
:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
  −
  −
::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
  −
  −
:::- asimetric.
  −
  −
3. En els sufixos -issim, -issima:
  −
  −
:::- bonissim, cregudissima.
  −
  −
4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
  −
  −
:::- fracas, fracassos.
  −
:::- castis, castissos.
  −
:::- gos, gossos.
  −
:::- tramus, tramussos.
  −
:::- espes, espessos.
  −
  −
5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
  −
  −
:::- dessecat, dissoldre.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu T (tornar)'''
  −
  −
1. Inicial i interior de paraula:
  −
  −
:::- toca, costella, setze.
  −
  −
2. En el grup consonantic TR:
  −
  −
:::- truc, atraure.
  −
  −
3. En el prefix grec AT- :
  −
  −
:::- atmosfera (vore D, 1).
  −
  −
4. Davant de Z:
  −
  −
:::- dotze.
  −
  −
5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
  −
  −
:::- fort, fortalea.
  −
:::- cert, certea.
  −
:::- calit, no calid pero caliditat.
  −
:::- abat, no abad pero abadia.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu V (vindre)'''
  −
  −
1. En inicial i interior de paraula:
  −
  −
:::- velocitat, cavall.
  −
  −
2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
  −
  −
::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
  −
  −
::De tots els verps acabats en -AR.
  −
  −
3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
  −
  −
:::- serf, no serv, pero servir.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu X'''
  −
  −
1. En so de [s](eixida)
  −
  −
::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
  −
  −
:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
  −
  −
::1.2. Darrere de I:
  −
  −
:::- pixar, seguixen, vixca.
  −
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
  −
  −
:::- oferixca, servixques.
  −
  −
::1.4. En final de paraula:
  −
  −
:::- exigix, ix.
  −
  −
2. En so de [ks] (text)
  −
  −
::2.1. Entre vocals:
  −
  −
:::- reflexio, axial.
  −
  −
::2.2. En posició final, en algunes paraules:
  −
  −
:::- perplex, prefix.
  −
  −
3. En so de [gz] (exacte)
  −
  −
::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
  −
  −
:::- examinar, exhortar, exlibris.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu Y (yo)'''
  −
  −
1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
  −
  −
:::- yuxtaposar.
  −
  −
2. Entre vocals:
  −
  −
:::- epopeya, apoyar.
  −
  −
3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
  −
  −
:::- pinya, puny.
  −
  −
4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
  −
  −
:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
  −
  −
5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
  −
  −
:::- Alcoy, Montroy, Gay.
  −
  −
  −
  −
'''S'escriu Z (zero)'''
  −
  −
1. En inicial i interior de paraula:
  −
  −
:::- zona, atzucac.
  −
  −
2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
  −
  −
:::- zoologia.
  −
  −
3. En les terminacions -zoari, -zoic:
  −
  −
:::- protozoari, benzoic.
       
Usuari anónim