Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"

Llínea 3: Llínea 3:
== Normes Ortogràfiques ==
== Normes Ortogràfiques ==


===El nom de les lletres===
'''L’ALFABET'''
En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent:
b, be
c, ce
ch, che
ç, cedeta
d, de
f , efe
g, ge
h, haig
j, jota
k, ca
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ny, enye
p, pe
q, cu
r, ere
rr, erre
s, esse
t, te
v, ve
w, ve doble
x, xe o equis
y, i grega
z, zeta
En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
i de "''[[Melic|melic]]''"
ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
u de "''[[Tramús|tramús]]''"
'''S'escriu B (batre)'''
1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
4. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
:::- àrap, no arab, pero arabisar
:::- verp, no verb, pero verbal
:::- mossàrap, no mossarab, pero mossarabisme
'''S'escriu C'''
1. En so de [k] (colp)
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
:::- atac, no atag, pero ataca
:::- pròlec, no pròleg, pero prologa
:::- fanc, no fang, pero fangos
2. En so de [s] (cendra)
::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
:::- capaç, capacitat
:::- comerç, comerciar
::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (matèria o tendència):
:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
'''S'escriu Ç'''
(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
'''S'escriu CH'''
1. En so de [c] (chic)
::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
:::- chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
2. En so de [k] (March)
::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició:
:::- Albuixech, Albiach.
'''S'escriu D (dit)'''
1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre.
3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
:::- vert, no verd pero verdor.
:::- reverent, no reverend pero reverenda.
'''S'escriu F (farina)'''
1. Inicial, interior i fi de paraula:
:::- fer, corfa, bufa, baf.
2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
:::- serf, no serv, pero servir.
:::- tuf, no tuv, pero atufar.
'''S'escriu G'''
1. En so de [g] (gat)
::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
:::- gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia:
:::- aigües, llingüístic.
::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL:
:::- gràcies, glop, agrana, regle.
::1.5. Davant de D, M, N:
::- Magdalena, fragmentar, insignificància.
::Excepte en cultismes com:
:::- acme, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
::1.6. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
:::- amic, no amig, pero amigar.
:::- rec, no reg, pero regar.
:::- amarc, no amarg, pero amargar.
:::- sanc, no sang, pero sangonera.
2. En so de [g] (girar)
::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I:
:::- argila, gel, giner.
::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
:::- objecció, objectiu i algunes mes
::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica:
:::- Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
:::- afigga, rigga, frigga.
::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
:::- mig, pero miger.
:::- oreig, pero orejar.
::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
:::- viage, no viatge.
:::- juge, no jutge.
:::- llenguage, no llenguatge.
:::- correja, no corretja.
3. En so de [c] (roig)
::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda:
:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.)
::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica:
:::- desig, frig.
::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
:::- trepig, trepigen.
:::- mig, mija.
:::- despaig, despachar.
'''S'escriu H (heretar)'''
No te cap de so.
l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
'''S'escriu J (jardí)'''
1. En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
2. Davant de -ecc-, -ect-:
:::- objecte, objecció, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
3. Davant de E (vore G, 2.1.)
4. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
:::- plaja, no platja.
:::- mija, no mitja.
5.- Darrere del prefix AD: adjacent.
'''S'escriu K (York)'''
1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
:::- Kant, kilo.
'''S'escriu L (lenta)'''
1. En inicial de paraula:
:::- local, liquit.
2. En interior i fi de paraula:
:::- almagasen, dol.
3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL:
:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
'''S'escriu LL (llanda)'''
1. En inicial, interior i final de paraula:
:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
'''S'escriu M (mana)'''
1. En inicial, interior i final de paraula:
:::- mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
2. Davant de P, B, M:
:::- rompre, gamba, immortal.
::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
:::- enmig, granment.
3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
:::- circumstancia, circumnavegació, circumferència.
4. Mal davant de V ni F:
:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
5. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
:::- semana, no setmana.
:::- sometre, no sotmetre.
6. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
:::- atentar, no atemptar.
:::- pronte, no prompte.
'''S'escriu N (nas)'''
1. En inicial, interior i fi de paraula:
:::- niu, lluna, mon.
2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
:::- confiar, enfadar, inflamar.
::Excepte els cultismes:
:::- émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
3. Davant de consonant, excepte B, M, P:
:::- enveja, confit, planta, gandul.
4. Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial:
:::- enmig, granment.
'''S'escriu NY (pany)'''
1. En inicial, interior i fi de paraula:
:::- nyespla, pinyó, riny.
'''S'escriu P (posar)'''
1. En posició inicial de paraula:
:::- puny.
2. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
:::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
:::- cap, no cab, pero cabut.
:::- llop, no llob, pero lloba.
:::- colp, no colb, pero colpejar.
:::- adop, no adob, pero adobar.
'''S'escriu Q (quinze)'''
1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I:
:::- queixa, quilat, alqueria, sequia.
::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3.
2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc:
:::- quatre.
::Excepte:
:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
3. En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portarà diéresis:
:::- qüestió, obliqüitat.
'''S'escriu R'''
1. En so de [r] (carreter)
::1.1. En inicial de paraula:
:::- roda, rajola.
::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
:::- somris, enriquir, israelí.
2. En so de [r] (cara)
::2.1. En interior i final de paraula:
:::- mira, cura, cor, dolor.
::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
'''S'escriu RR (guerra)'''
1. En posició intervocàlica:
:::- carro, errar.
'''S'escriu S'''
1. En so de [s] (sap)
::1.1. En inicial de paraula:
:::- solt, sabut.
::1.2. Darrere de consonant:
:::- ansa, dacsa.
::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
::i de la A- en valor negatiu:
:::- asilàbic.
       
::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
:::- mes, mesos.
:::- nas, nassos.
2. En so de [z] (cosa)
::2.1. En posició intervocàlica:
:::- casa, promesa.
::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
:::- desaiguar, desheretar, desviure.
::2.3. En els participis:
:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
::2.4. En derivats de gentilicis:
:::- andalus, andalusos.
:::- frances, francesos.
::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
:::- abat, abadesa.
:::- duc, duquesa.
:::- princip, princesa.
:::- mestre, mestresa.
'''S'escriu SS (passar)'''
1. En posició intervocalica:
:::- posseir, massa.
2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
:::- asimetric.
3. En els sufixos -issim, -issima:
:::- bonissim, cregudissima.
4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
:::- fracas, fracassos.
:::- castis, castissos.
:::- gos, gossos.
:::- tramus, tramussos.
:::- espes, espessos.
5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
:::- dessecat, dissoldre.
'''S'escriu T (tornar)'''
1. Inicial i interior de paraula:
:::- toca, costella, setze.
2. En el grup consonantic TR:
:::- truc, atraure.
3. En el prefix grec AT- :
:::- atmosfera (vore D, 1).
4. Davant de Z:
:::- dotze.
5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
:::- fort, fortalea.
:::- cert, certea.
:::- calit, no calid pero caliditat.
:::- abat, no abad pero abadia.
'''S'escriu V (vindre)'''
1. En inicial i interior de paraula:
:::- velocitat, cavall.
2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
::De tots els verps acabats en -AR.
3. Mai en posició final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
:::- serf, no serv, pero servir.
'''S'escriu X'''
1. En so de [s](eixida)
::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
::1.2. Darrere de I:
:::- pixar, seguixen, vixca.
::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-):
:::- oferixca, servixques.
::1.4. En final de paraula:
:::- exigix, ix.
2. En so de [ks] (text)
::2.1. Entre vocals:
:::- reflexio, axial.
::2.2. En posició final, en algunes paraules:
:::- perplex, prefix.
3. En so de [gz] (exacte)
::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
:::- examinar, exhortar, exlibris.
'''S'escriu Y (yo)'''
1. En posició inicial de paraula davant de vocal:
:::- yuxtaposar.
2. Entre vocals:
:::- epopeya, apoyar.
3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
:::- pinya, puny.
4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
:::- Alcoy, Montroy, Gay.
'''S'escriu Z (zero)'''
1. En inicial i interior de paraula:
:::- zona, atzucac.
2. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
:::- zoologia.
3. En les terminacions -zoari, -zoic:
:::- protozoari, benzoic.