Canvis

El [[significat]] de la paraula  '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme|coneiximents innats]] o només pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat|subjectiva]] u [[objectivitat|objectiva]], [[relativisme|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia|històriques]] com actuals, sobre este concepte.

El [[significat]] de la paraula  '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme|coneiximents innats]] o a soles pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat|subjectiva]] u [[objectivitat|objectiva]], [[relativisme|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia|històriques]] com actuals, sobre este concepte.

== ¿Qué és la veritat? ==

== ¿Qué és la veritat? ==

La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)|raó]].

La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)|raó]].

Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i només després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.

Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i a soles després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.

== Tipos de veritat ==

== Tipos de veritat ==

=== Relativa vs. Absoluta ===

=== Relativa vs. Absoluta ===

Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat només és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.  

Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat a soles és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.  

Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.

Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.

[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.

[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.

És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, només en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.

És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, a soles en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.

== Vore també ==

== Vore també ==