Diferència entre les revisions de "Esclavitut"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
m Text reemplaça - 'davall' a 'devall' |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:024debret.jpg|thumb|250px|right|<center>L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]</center>]] | [[Image:024debret.jpg|thumb|250px|right|<center>L'esclavitut de [[Jean-baptiste Debret]]</center>]] | ||
'''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està | '''Esclavitut''' és la situació en la qual un [[persona|individu]] està devall el [[propietat|domini]] d'un atre, perdent la [[capacitat]] de dispondre [[llibertat|lliurement]] de si mateix. | ||
El fenomen de l'esclavitut es remonta a les civilisacions antigues. Històricament s'ha demostrat que la seua [[raó]] de ser radica en l'enfortiment i sosteniment de l'activitat econòmica, ya que normalment els esclaus eren empleats com a mà d'obra, encara que hi ha excepcions, com els [[geníssers]], o certa tribu africana que rapten alguns individus d'atres tribus i els droguen en tal decaïment de les seues funcions que a soles són usats com a instruments sexuals, fent tal menyscapte del seu físic encara que estant ben alimentats acaben morint. | El fenomen de l'esclavitut es remonta a les civilisacions antigues. Històricament s'ha demostrat que la seua [[raó]] de ser radica en l'enfortiment i sosteniment de l'activitat econòmica, ya que normalment els esclaus eren empleats com a mà d'obra, encara que hi ha excepcions, com els [[geníssers]], o certa tribu africana que rapten alguns individus d'atres tribus i els droguen en tal decaïment de les seues funcions que a soles són usats com a instruments sexuals, fent tal menyscapte del seu físic encara que estant ben alimentats acaben morint. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat. | No obstant, allò quedà en el paper. Va continuar havent esclaus en territori argentí fins a 1853 quan la flamant Constitució l'abolí definitivament. Encara aixina, en l'[[Estat de Buenos Aires]], separat del restant de la Confederació, l'esclavitut continuà fins a [[1861]] quan despuix de la [[Batalla de Pavó]] el país fon reunificat. | ||
Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir | Quan en [[1813]] la [[Primera Junta]] va decretar la "Llibertat de Ventres", ho va fer de manera nominal. Les grans famílies continuaren tenint esclaus i els fills d'estos, van seguir devall la mateixa condició. La majoria d'aquells negres anaren a engrossar els eixèrcits patris, especialment els de [[Buenos Aires]] i a poc a poc, la raça es va extinguir. Val la pena recordar que la [[Primera Junta]] a soles governà un any. L'historiografia oficial argentina ha ensenyat des de la seua implantació que en 1813 l'esclavitut fon completament abolida en el [[Riu de la Plata]], afirmació que constituïx una verdadera falàcia. | ||
L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials. | L'esclavitut va resorgir, de fet, en la conservadora regió noroest (particularment en [[província de Jujuy|Jujuy]] i [[província de Salta|Salta]]) a principis del [[Sigle XX]], quan mils d'indígenes foren obligats a treballar en les plantacions de canya de sucre, en l'anuència de les autoritats provincials. | ||
| Llínea 141: | Llínea 141: | ||
=== Brasil === | === Brasil === | ||
La primera llei abolicionista de [[Brasil]], La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el [[28 de setembre]] de [[1871]] pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven | La primera llei abolicionista de [[Brasil]], La Llei de Ventre Lliure, fon promulgada el [[28 de setembre]] de [[1871]] pel gabinet del [[José Maria da Silva Paranhos|Vescomte de Riu Branco]]. Esta llei va donar la llibertat als fills d'esclaus naixcuts a partir d'eixa data, encara que els mateixos continuaven devall la tutela dels seus amos fins a complir els 21 anys d'edat. | ||
En [[1880]] [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Iglésia Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista. | En [[1880]] [[Joaquim Nabuco]] i [[José de Patrocini]] creen la Sociedade Brasileira Contra a Escravidao que serà el primer pas per al desenroll d'una forta campanya abolicionista a la qual se sumaran advocats, intelectuals, periodistes i l'Iglésia Positivista de Brasil entre atres. Hi ha que destacar l'actuació de l'ex-esclau i advocat Lluïu Gamma, un dels héroes de la causa abolicionista. | ||