Diferència entre les revisions de "Joan Gil-Albert" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 38:

== Un atra vegada en Valéncia==

~~La seua tornada~~ te lloc a finals d’[[agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

El seu regrés te lloc a finals d’[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].

Llínea 46:

Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.

Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.

Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d’anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.

@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 == Un atra vegada en Valéncia==
-La seua tornada te lloc a finals d’[[agost]] de [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].
+El seu regrés te lloc a finals d’[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d’[[El Salt]], en [[Alcoy]].
 Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d’[[El Salt]].
@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 Com a contrast de la seua situació econòmica, lliterariament, en estos últims anys, la figura de Gil-Albert escomença a ser considerada com mereix, tant per la critica com pels grups d’escritors mes jovens. En [[Valencia]] Ciutat es constituïx en amic i confident de molts d’ells, atrets per l’honestitat i calitat de la seua persona.
-Trobà, a partir de [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.
+Trobà, a partir de l'any [[1970]], el major reconeiximent de la seua poesia de gran sensualitat, bellea i poder reflexiu, en llibres com les ilusions en els poemes de “El convaleciente” ([[1944]]), “Concertar es amor” ([[1951]]), “la Meta-Física” ([[1974]]), “Homenajes e in promptus” ([[1976]]) i “el Ocioso y las profesiones” ([[1979]]), etc.
 Aixina es reconeix a un poeta tarda, que deuria d’anar lligat als seus coetàneus de la [[generació del 27]], pero que permaneix en un original aïllament. Este fet s’accentuà despuix de la [[Guerra Civil]], vivint un exili interior creatiu que va produir llibres en regularitat fora de les corrents dominants.