Diferència entre les revisions de "La Vall d'Uxó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

==Història==

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus ~~àrabs~~, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el ~~rest~~ a jurisdicció directa de la Corona.

La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.

El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim ~~concedeix~~ a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei [[Alfons el Magnànim]] concedix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius ~~hasda~~ arribar als ducs de [[~~Sogorb~~]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de ~~Cadis~~ en l'any [[1812]].

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de [[Sogorp]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Càdis]] en l'any [[1812]].

En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. ~~Després~~ de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[~~felipista~~]], per lo qual rebria alguns privilegis. ~~Va ser~~ escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al ~~llarg~~ del sigle XIX, per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.

En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[Felip V|felipiste]], per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del [[sigle XIX]], per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.

==Demografia==

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 ==Història==
-La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I ]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.
+La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta época. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àraps, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de [[Mauritània]]) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de [[Jaume I]] ocuparen la vall en l'any [[1238]], a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el restan a jurisdicció directa de la Corona.
-El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".
+El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei [[Alfons el Magnànim]] concedix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".
-Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de [[Sogorb]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en l'any [[1812]].
+Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de [[Sogorp]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Càdis]] en l'any [[1812]].
-En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[felipista]], per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del sigle XIX, per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.
+En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[Felip V|felipiste]], per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del [[sigle XIX]], per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.
 ==Demografia==