Diferència entre les revisions de "Cartoixa de Vall de Crist"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí l'Humà]] i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el [[Regne de Valéncia]]. Mentres estigué en peu diversos [[Papa|papes]] la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. [[Sant Vicent Ferrer]] i el seu germà [[Bonifaci Ferrer]] estigueren vinculats a la Cartoixa. | La Cartoixa de Vall de Crist fon fundada pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí l'Humà]] i la seua dòna Maria de Lluna. La Cartoixa estigué vigent durant sis sigles i fon un dels centres eclesiàstics i de més contundència històrica que alberga el [[Regne de Valéncia]]. Mentres estigué en peu diversos [[Papa|papes]] la varen visitar, es varen celebrar grans trobades d'índole eclesiàstica i el seu control comprenia numeroses propietats com a viles, fàbriques, masos, terrenys i vivendes disperses per tot el Regne de Valéncia. [[Sant Vicent Ferrer]] i el seu germà [[Bonifaci Ferrer]] estigueren vinculats a la Cartoixa. | ||
== Història == | |||
La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del [[sigle XIV]] per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la en abril de [[1383]], prenent possessió els primers monges en juny de [[1385]]. En l'any [[1399]], Don Martín és coronat rei d'[[Aragó]], i comença a construir-se en [[1405]] l'Iglésia Major. La Cartoixa es transforma pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en juliol de [[1835]]. | |||
En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única. | |||
En l'àmbit polític, social i religiós l'influència de Vall de Crist es va plasmar en el seu destacat paper per a la resolució del [[Compromís de Casp]] i el [[Cisma d'Occident|cisma d'Occident]], quan es va establir en la Cartoixa el Capítul General de l'Orde i, posteriorment, la Casa Capitular i Sèu del Definitori de l'independent Congregació Nacional de Cartoixes d'Espanya. | |||
En l'actualitat es considera a Vall de Crist com a preciós patrimoni cultural del [[Poble valencià|poble valencià]]. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||