Diferència entre les revisions de "Helen Keller" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Llum en la meua foscor]] ([[1927]]).

Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]].

Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de l'any [[1916]] al'any [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En l'any [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]].

Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en l'any [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent es commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]].

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Helen Keller ingressà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua joventut, començà a recolzar el [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Llum en la meua foscor]] ([[1927]]).
-Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]].
+Keller se convirtí en una activista i filàntropa destacada; recaudà diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de l'any [[1916]] al'any  [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels treballadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En l'any [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realisà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferències fins a l'any [[1957]].
 Per lo que havia conseguit, el president estatunidenc [[Lyndon Johnson]] li otorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en l'any [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu naiximent es commemorat com el «[[Dia d'Helen Keller]]». La seua vida ha segut objecte de vàries representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-ne particularment [[The Miracle Worker]].