| Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | | |
| | Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents: | | Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents: |
| − | # Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de [[1713]]). | + | # Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de l'any [[1713]]). |
| − | # Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]). | + | # Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713). |
| − | # Firma de tractats entre [[Espanya]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]), les províncies Unides (juliol de [[1714]]) i [[Portugal]] (febrer de [[1715]]). | + | # Firma de tractats entre [[Espanya]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de [[1714]]) i [[Portugal]] (febrer de [[1715]]). |
| − | # Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de [[1714]], decembre de [[1715]] i maig de [[1716]]). | + | # Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de [[1716]]). |
| | | | |
| | Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents: | | Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents: |
| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | * [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref> | | * [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref> |
| | | | |
| − | Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre del [[1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]). | + | Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre de l'any 1714 ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715). |
| | | | |
| | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht. | | No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht. |