Diferència entre les revisions de "Palau de Miraflor"

m Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '
Llínea 7: Llínea 7:
Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref> 
Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref> 


Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.  
Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de l'any [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.  


Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].
Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].