Diferència entre les revisions de "Farda" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).

Les fardes són ~~uns~~ autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.

Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les que els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].

Llínea 17:

A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida semblants, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s’usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.

Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.~~[6]~~

Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.

== Aspectes culturals ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 La '''farda''' (''Sciurus vulgaris'') és un rosegador de costums arborícoles que es troba en [[Europa]] i en el nort d’[[Àsia]]. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).
-Les fardes són uns autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.
+Les fardes són unes autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels [[arbre|arbres]] són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.
 Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els [[Pi (arbre)|pins]]). En la [[Comunitat Valenciana]], a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les que els agrada menjar i rosegar les pinyes. En [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]], la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (''Sciurus carolinensis'') d’[[Amèrica del Nort]].
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida semblants, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s’usa el terme per a les espècies dels gèneres ''Sciurus'' i ''Tamiasciurus''.
-Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.[6]
+Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de ''farda roja comuna'' o ''farda roja europea'' per a ''Sciurus vulgaris'', que és l’única espècie autòctona d’[[Europa]], si be la farda grisa (''Sciurus carolinensis''), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.
 == Aspectes culturals ==