Diferència entre les revisions de "Aigües" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Aigües de Busot]]

'''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o bé '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref>

Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 936 habitants.

== Història ==

Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des ~~del~~ [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.

== Activitats econòmiques ==

Llínea 11:

Llínea 13:

== Entorn natural ==

A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Entrada aguas.jpg|250px|thumb|Aigües de Busot]]
 '''Aigües de Busot''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de l'[[Alacantí]], dins de la subcomarca històrica de la [[Foya de Xixona]]. També s'ha nomenat '''Aigües Altes''' per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'[[El Campello]], o bé '''Aigües de Busot'''.<ref name="GEC">{{GEC|0001333|nom=Aigües de Busot|consulta=1 octubre 2010}}</ref>
+Segons el [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 936 habitants.
 == Història ==
-Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
+Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquista, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que hui en dia a soles queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des de l'any [[1252]] a l'any [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en l'any [[1816]], havia tengut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, despuix de la [[Guerra civil espanyola|guerra]], fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
-En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.
+En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En l'any [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.
 == Activitats econòmiques ==
@@ Llínea 11: / Llínea 13: @@
 == Entorn natural ==
-A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
+A 341 metros d'altura es troba un mirador de la [[Mar Mediterrànea]]. Boscs de [[Pi (arbre)|pins]] alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de [[Nova Tabarca|Tabarca]] en la llínea de l'horisó i, quan escomença l'[[autumne]], magnífiques tempestes sobre la mar. És un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
 == Referències ==