Diferència entre les revisions de "Idioma vasc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 27:

== Us i distribució ==

Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona ~~integrà~~ dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos ~~trés~~ últims ~~comúnment~~ se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").

L'eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de ~~la industrailisació~~. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de ~~guipuscoa~~, 149.000 dels 183.000 ~~viscains~~ (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 ~~alavessos~~, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

L'eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.

===Us actual de l'eusquera ===

Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 pe l'Eustat en la ~~comunitat autónoma~~ del País vasc, el 60% dels ~~abitants~~ entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero ~~heu~~ parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels ~~viscains~~ i el 25% dels ~~alavessos es~~ vascoparlant.

Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.

En [[2008]] es constatà un aument creixent de la ~~población~~ que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

En [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.

== Orige ==

@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 == Us i distribució ==
-Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrà dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos trés últims comúnment se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
+Dins d'[[Espanya]] es parla en les tres províncies del País Vasc ([[Àlava]], [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]]) i en la Comunitat Foral de Navarra. Dins de [[França]] es parla en una zona integrada dins del departament de Pirineus Atlàntics, en els territoris de Labort, Baixa Navarra i Sola; a estos tres últims comunament se'ls nomena País Vasc francés (Iparralde en eusquera, "Nort").
-L'eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de la industrailisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de guipuscoa, 149.000 dels 183.000 viscains (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavessos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
+L'eusquera era parlat per la majoria dels habitants de les zones vascoparlants històriques ans de l'industrialisació. Segons les senyes de [[1867]] que utilisa el Ladislao de Velasco, el parlaven 170.000 dels 176.000 habitants de Guipúscoa, 149.000 dels 183.000 viscaïns (dels que 6.000 eren estrangers i 28.000 vivien en el distrit de Valmaseda-Encartacions, a on no es parla des de temps remots), 12.000 dels 120.000 alavesos, 60.000 dels 300.000 habitants de la Navarra Espanyola i 80.000 dels 124.000 habitants del País Vasc francés.
 ===Us actual de l'eusquera ===
-Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 pe l'Eustat en la comunitat autónoma del País vasc, el 60% dels abitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 hu entenien pero heu parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscains i el 25% dels alavessos es vascoparlant.
+Segons senyes de l'estudi realisat en 2006 per l'Eustat en la Comunitat Autònoma del País vasc, el 60% dels habitants entenia i parlava be o en alguna dificultat eusquera. 775.000 persones parlaven i entenien be la llengua mentres que 459.000 l'entenien pero el parlaven en dificultat. Els vascoparlants ascendiren en 118.000 en el periodo de [[2001]] a [[2006]]. Per províncies, el 53% dels guipuscoans, el 31% dels viscaïns i el 25% dels alavesos és vascoparlant.
-En [[2008]] es constatà un aument creixent de la población que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
+En [[2008]] se constatà un aument creixent de la població que estudiava eusquera en [[Navarra]], quedant en un 18% el percentage de persones que tenien coneiximents d’eixa llengua en Navarra, en el 52% en Guipúscoa, en Viscaya 3º% i en Àlava 25%.
 == Orige ==