Diferència entre les revisions de "Idioma vasc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 24:

== Introducció ==

[[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]

L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una ~~marcà~~ influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona ~~denominà~~ "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el ~~rest~~ de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'[[Europa]] Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins a finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vasqüence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.

== Us i distribució ==

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 == Introducció ==
 [[Archiu:Percentage of basque speakers by municipalities.JPG|thumb|276px|Distribució dels parlants de vasc en el [[País Vasc]], [[Navarra]] i [[País Vasc francés]].]]
-L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i de [[Europa]] Occidental. Tingué una marcà influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.
+L'eusquera és l'única llengua no [[indoeuropeu|indoeuropea]] de la [[Península Ibèrica]] i d'[[Europa]] Occidental. Tingué una marcada influència en l'evolució del sistema fonètic del castellà. Després d'un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa llenta recuperació no començà fins a finals de la década de [[1950]] i principis de la de [[1960]]. En l'arribada de la democràcia, la [[Constitució de 1978]] i l'Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el [[País Vasc]] a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en l'artícul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i millorament del Règim Foral de [[Navarra]] de [[10 d'agost]] de [[1982]], es va establir l'oficialitat de l'eusquera en la zona vascoparlant de Navarra. La posterior Llei Foral del ''Vasqüence'' de [[1986]] descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el [[castellà]], aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominada "vascòfona". En el País vasc Francés, a l'igual que el restant de llengües regionals franceses, l'eusquera no goja de l'estatus de llengua oficial.
 == Us i distribució ==