Diferència entre les revisions de "Primera República Espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 17:

"Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."

~~Després~~ de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra:

Despuix de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra:

"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."

Llínea 43:

=== Govern de Francisco Pi y Margall ===

~~Després~~ de la fugida a [[França]] de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyança obligatoria i gratuïta, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.

Despuix de la fugida a [[França]] de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyança obligatoria i gratuïta, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.

El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.

Llínea 94:

=== Govern de Nicolás Salmerón ===

~~Després~~ d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.

Despuix d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.

El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, a soles gastava un arma: l'artilleria. [[Antonio Maura]] caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete".

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 "Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."
-Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra:
+Despuix de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra:
 "L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."
@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 === Govern de Francisco Pi y Margall ===
-Després de la fugida a [[França]] de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyança obligatoria i gratuïta, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.
+Despuix de la fugida a [[França]] de Figueras, al advertir el buït de poder ya anava a pronunciar-se el general Manuel Sodas quan un coronel de la Guàrdia Civil, José de la Iglesia, es va presentar en un piquet en l'edifici del Congrés i va anunciar als diptuats que allí no eixia ningú fins que triaren a un nou President. Varen triar el dia 11 de juny al també federaliste Francisco Pi y Margall, que al presentar al seu govern front a l'Asamblea declarà que no tenia programa i que no sabia qué fer. L'esforç principal del nou govern seria l'elaboració entre arrendataris, colons i aparcers, el restabliment de l'eixèrcit regular, en lleves obligatòries, la separació de l'Iglésia i l'Estat, l'abolició de l'esclavitut, l'ensenyança obligatoria i gratuïta, la llimitació del treball infantil, la creació de jurats mixtos d'emrpesaris i treballadors, el dreta a la sindicació obrera i la jornada de treball de 8 hores.
 El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.
@@ Llínea 94: / Llínea 94: @@
 === Govern de Nicolás Salmerón ===
-Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.
+Despuix d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.
 El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, a soles gastava un arma: l'artilleria. [[Antonio Maura]] caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete".