Diferència entre les revisions de "Idioma alemà"
m Text reemplaça - ' tot el mon' a ' tot lo mon' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - 'Austria' a 'Àustria' |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
|estats=[[Alemanya]], [[ | |estats=[[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Estats Units]], [[França]], [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Liechtenstein]], [[Dinamarca]], [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Mèxic]] | ||
|regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[ | |regió= [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]]. | ||
|parlants= 185 millons | |parlants= 185 millons | ||
|parlantsnatius= 105 millons | |parlantsnatius= 105 millons | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Occidental<br /> | Occidental<br /> | ||
'''Alemà''' | '''Alemà''' | ||
|nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[ | |nació= [[Alemanya]], [[Suissa]], [[Liechtenstein]]. [[Luxemburc]] i [[Àustria]]. | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= No està regulat | |regulat= No està regulat | ||
| Llínea 111: | Llínea 111: | ||
El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: | El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents: | ||
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[ | * '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'estén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Àustria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]] '''. Pero entre els subdialectes bàvars també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''. | ||
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. | * '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]]. | ||
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. | * '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]] '''. | ||
| Llínea 117: | Llínea 117: | ||
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. | * El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fonamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancelleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''. | ||
* El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). | * El '''[[Alemà de Pensilvània]] ''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]] ''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania). | ||
* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de | * El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Àustria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] migevals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII. | ||
Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: | Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics: | ||