Diferència entre les revisions de "Al-Ghazali"
Pàgina nova, en el contingut: «197px|dreta '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-…» |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va anar un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important. | '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va anar un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important. | ||
[[Categoria:Al-Ghazali]] | |||
[[Categoria:Teòlecs musulmans]] | [[Categoria:Teòlecs musulmans]] | ||
[[Categoria:Escritors de Pèrsia]] | [[Categoria:Escritors de Pèrsia]] | ||
[[Categoria:Teòlecs de l'Edat Mija]] | [[Categoria:Teòlecs de l'Edat Mija]] | ||
[[Categoria:Místics musulmans]] | [[Categoria:Místics musulmans]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Sufís]] | ||
[[Categoria:Escritors en persa]] | [[Categoria:Escritors en persa]] | ||
Revisió de 15:47 30 gin 2022
Al-Ghazali, també conegut per la versió latinisada del seu nom, Algasel, i entre musulmans com l'iman al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va anar un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la filosofia islàmica, que representa el misticisme més profunt. Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Va escriure El resorgiment de les ciències religioses (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important.