Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

Llínea 202: Llínea 202:
|}
|}


=== Determinants ===
=== Morfologia===
Els [[determinant|determinants]] demostratius són: este, esta, estos,  estes;  eixe,  eixa,  eixos,  eixes; aquell, aquella, aquells, aquelles. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló. Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius.  
Els [[determinant|determinants]] artículs funcionen com actualisadors i són: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Els numerals se dividixen en cardinals, ordinals, partitius, múltiples i colectius. Igualment, els determinants possessius indiquen pertenència i presenten formes tòniques i àtones.


==== Els possessius ====
En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a subjecte i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al verp. El [[verp]] en valencià constituix el núcleu de l'oració. Els verbs se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fregir, dormir.  
Els determinatius possessius presentes formes apocopades i plenes.


* Formes apocopades: S'utilisen sempre davant de parentius i de les paraules vida i casa
L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Ademés, les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents.
**  mon, ton, son, per al masculí singular;
** ma, ta, sa, per al femení singular;
*** mos, tos, sos, per al masculí plural;
*** mes, tes, ses, per al femení plural.
* Formes plenes:
** un ''únic posseïdor''':
*** el meu, el teu i el seu per al masculí singular;
*** la meua, la teua i la seua per al femení singular;
*** els meus, els teus, els seus per al masculí plural;
*** les meues, les teues i les seues per al femení plural.
** més d’un posseïdor:
*** el nostre, el vostre i els seu per al masculí singular;
*** la nostra, la vostra i la seua per al femení singular;
*** els nostres, els vostres i les seues per al masculí plural;
*** les nostres, les vostres i les seues per al femení plural.


== Us del valencià ==
== Us del valencià ==