@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Règlés hòrtôgráfïquès pa' los que escribimos en valenciano,en castellano claro.pq asi se defiende un idioma :D
+Les '''Normes del Puig'''<sup>1</sup> són les normes ortogràfiques creades per la RACV en la dècada del 1970.
-Reglas inventadas por cuatro inutiles que al no ser ni filologos ni nada en la vida querian vivir del cuento y así haciendose pasar por grandes filologos valencianos no pegar un palo al agua.
-Gentuza,asesina y terrorista
-Visca València lliure!
-Visca la llengua valenciana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!
+== Normes Ortogràfiques ==
+===El nom de les lletres===
+'''L’ALFABET'''
+En [[Llengua Valenciana|Valencià]] [[Alfabet|l’alfabet]] consonàntic és el següent:
+b, be
+c, ce
+ch, che
+ç, cedeta
+d, de
+f , efe
+g, ge
+h, haig
+j, jota
+k, ca
+l, ele
+ll, elle
+m, eme
+n, ene
+ny, enye
+p, pe
+q, cu
+r, ere
+rr, erre
+s, esse
+t, te
+v, ve
+w, ve doble
+x, xe o equis
+y, i grega
+z, zeta
+En [[Llengua Valenciana|Valencià]] el sistema vocàlic és el següent:
+a de "''[[Dacsa|dacsa]]''"
+ẹ tancada de "''[[Fe|fe]]''"
+ę oberta de "''[[Mel|mel]]''"
+i de "''[[Melic|melic]]''"
+ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]]''"
+ǫ oberta de "''[[Por|por]]''"
+u de "''[[Tramús|tramús]]''"
+'''S'escriu B (batre)'''
+. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
+. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar,  subproducte.
+. Davant de D, en diferent silaba, posarem B i no P: abdica, abdomen.
+. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B:
+:::- arap, no arab, pero arabisar
+:::- verp, no verb, pero verbal
+:::- mossarap, no mossarab, pero mossarabisme
+'''S'escriu C'''
+. En so de [k] (colp)
+::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
+::1.2. En principi de silaba formant els grups consonantics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà.
+::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: accio, anecdota, dacsa, actua, eczema.
+::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
+:::- atac, no atag, pero ataca
+:::- prolec, no proleg, pero prologa
+:::- fanc, no fang, pero fangos
+. En so de [s] (cendra)
+::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, provincia.
+::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut.
+::2.3. En posicio final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c:
+:::- capaç, capacitat
+:::- comerç, comerciar
+::2.4. En els sufixos -ac/-aça, -uç/-uça (aumentatius, despectius) i -iç/-iça (materia o tendencia):
+:::- bonaç, malaltuç, pastiç.
+'''S'escriu Ç'''
+(Vore C, 2.2, 2.3 12.4.)
+'''S'escriu CH'''
+. En so de [c] (chic)
+::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants:
+:::- chufa, Chirivella, clochina, archiu.
+::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3).
+. En so de [k] (March)
+::2.1. En posicio final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
+:::- Albuixech, Albiach.
+'''S'escriu D (dit)'''
+. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmosfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
+. En el grup consonantic DR: drago, moldre.
+. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar s'escriga D:
+:::- vert, no verd pero verdor.
+:::- reverent, no reverend pero reverenda.
+'''S'escriu F (farina)'''
+. Inicial, interior i fi de paraula:
+:::- fer, corfa, bufa, baf.
+. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga:
+:::- serf, no serv, pero servir.
+:::- tuf, no tuv, pero atufar.
+'''S'escriu G'''
+. En so de [g] (gat)
+::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G):
+:::- gabia, got, gust, regal, engolir, aigua.
+::1.2. Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU):
+:::- guerra, guisar, figuera, esguita.
+::1.3. Davant de UE, UI, portará dieresis la U quan se pronuncia:
+:::- aigües, llingüistic.
+::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonantics GR, GL:
+:::- gracies, glop, agrana, regle.
+::1.5. Davant de D, M, N:
+::- Magdalena, fragmentar, insignificancia.
+::Excepte en cultismes com:
+:::- acme, dracma, esticnina, iconografia, tecnic, anecdota, sinecdoque i derivats.
+::1.6. Mai en posicio final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s'escriga G:
+:::- amic, no amig, pero amigar.
+:::- rec, no reg, pero regar.
+:::- amarc, no amarg, pero amargar.
+:::- sanc, no sang, pero sangonera.
+. En so de [g] (girar)
+::2.1. En posicio inicial de paraula i interior davant de E, I:
+:::- argila, gel, giner.
+::Excepte davant de -ecc-, -ect-:
+:::- objeccio, objectiu i algunes mes
+::i en uns atres noms de procedencia grega o biblica:
+:::- Jesus, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglific.
+::2.2. En el grup -IG- en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en -gir):
+:::- afigga, rigga, frigga.
+::2.3. En posicio final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme:
+:::- mig, pero miger.
+:::- oreig, pero orejar.
+::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posicio:
+:::- viage, no viatge.
+:::- juge, no jutge.
+:::- llenguage, no llenguatge.
+:::- correja, no corretja.
+. En so de [c] (roig)
+::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga atona i muda:
+:::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncía.)
+::3.2. En posicio final de paraula, darrere de I tonica:
+:::- desig, frig.
+::3.3. En posicio final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora correspondent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
+:::- trepig, trepigen.
+:::- mig, mija.
+:::- despaig, despachar.
+'''S'escriu H (heretar)'''
+No te cap de so.
+l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimologica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern.
+. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimologic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir.
+'''S'escriu J (jardi)'''
+. En posicio inicial i interior de paraula davant de A, O, U:
+:::- jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
+. Davant de -ecc-, -ect-:
+:::- objecte, objeccio, subjecte, objectiu (vore Y, 4).
+. Davant de E (vore G, 2.1.)
+. No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
+:::- plaja, no platja.
+:::- mija, no mitja.
+.- Darrere del prefix AD: adjacent.
+'''S'escriu K (York)'''
+. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques:
+:::- Kant, kilo.
+'''S'escriu L (lenta)'''
+. En inicial de paraula:
+:::- local, liquit.
+. En interior i fi de paraula:
+:::- almagasen, dol.
+. En els grups consonantics BL, CL, FL, GL, PL:
+:::- blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.
+'''S'escriu LL (llanda)'''
+. En inicial, interior i final de paraula:
+:::- llet, lliberal, fillia, rella, poll, manoll, bolleti, ralla.
+'''S'escriu M (mana)'''
+. En inicial, interior i final de paraula:
+:::- mar, mestre, flama, cami, fum, estem.
+. Davant de P, B, M:
+:::- rompre, gamba, immortal.
+::Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial:
+:::- enmig, granment.
+. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant:
+:::- circumstancia, circumnavegacio, circumferencia.
+. Mal davant de V ni F:
+:::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3).
+. No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
+:::- semana, no setmana.
+:::- sometre, no sotmetre.
+. No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimologiques s'haja usat:
+:::- atentar, no atemptar.
+:::- pronte, no prompte.
+'''S'escriu N (nas)'''
+. En inicial, interior i fi de paraula:
+:::- niu, lluna, mon.
+. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN:
+:::- confiar, enfadar, inflamar.
+::Excepte els cultismes:
+:::- emfasis, emfisema, emfiteusis, amfora.
+. Davant de consonant, excepte B, M, P:
+:::- enveja, confit, planta, gandul.
+. Davant de M per excepcio, en paraules que ajunten N final a M inicial:
+:::- enmig, granment.
+'''S'escriu NY (pany)'''
+. En inicial, interior i fi de paraula:
+:::- nyespla, pinyo, riny.
+'''S'escriu P (posar)'''
+. En posicio inicial de paraula:
+:::- puny.
+. En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N:
+:::- concepte, concepcio, capçal, hipnotic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
+. En posicio final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga:
+:::- cap, no cab, pero cabut.
+:::- llop, no llob, pero lloba.
+:::- colp, no colb, pero colpejar.
+:::- adop, no adob, pero adobar.
+'''S'escriu Q (quinze)'''
+. En inicial i interior de paraula, seguída de U muda, davant E, I:
+:::- queixa, quilat, alquería, sequía.
+::Si la U se pronuncía, du dieresis, com se diu en el numero 3.
+. En inicial i interior de paraula, davant de U atona seguida de A, O, forrnant diftonc:
+:::- quatre, quocient.
+::Excepte:
+:::- ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
+. En inicial i interior de paraula, quan una U atona vaja seguida de E, I, i s'haja de pronunciar, portará dieresis:
+:::- qüestio, obliqüitat.
+'''S'escriu R'''
+. En so de [r] (carreter)
+::1.1. En inicial de paraula:
+:::- roda, rajola.
+::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S:
+:::- somris, enriquir, israeli.
+. En so de [r] (cara)
+::2.1. En interior i final de paraula:
+:::- mira, cura, cor, dolor.
+::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR:
+:::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
+'''S'escriu RR (guerra)'''
+. En posicio intervocalica:
+:::- carro, errar.
+'''S'escriu S'''
+. En so de [s] (sap)
+::1.1. En inicial de paraula:
+:::- solt, sabut.
+::1.2. Darrere de consonant:
+:::- ansa, dacsa.
+::1.3. Darrere dels prefixos llatins i grecs:
+:::- ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc.
+::i de la A- en valor negatiu:
+:::- asilabic.
+::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transforrnar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
+:::- mes, mesos.
+:::- nas, nassos.
+. En so de [z] (cosa)
+::2.1. En posicio intervocalica:
+:::- casa, promesa.
+::2.2. En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora:
+:::- desaiguar, desheretar, desviure.
+::2.3. En els participis:
+:::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses.
+::2.4. En derivats de gentilicis:
+:::- andalus, andalusos.
+:::- frances, francesos.
+::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec.
+:::- abat, abadesa.
+:::- duc, duquesa.
+:::- princip, princesa.
+:::- mestre, mestresa.
+'''S'escriu SS (passar)'''
+. En posicio intervocalica:
+:::- posseir, massa.
+. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal:
+:::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil
+::Tambe darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía  S sorda):
+:::- asimetric.
+. En els sufixos -issim, -issima:
+:::- bonissim, cregudissima.
+. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us.
+:::- fracas, fracassos.
+:::- castis, castissos.
+:::- gos, gossos.
+:::- tramus, tramussos.
+:::- espes, espessos.
+. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S:
+:::- dessecat, dissoldre.
+'''S'escriu T (tornar)'''
+. Inicial i interior de paraula:
+:::- toca, costella, setze.
+. En el grup consonantic TR:
+:::- truc, atraure.
+. En el prefix grec AT- :
+:::- atmosfera (vore D, 1).
+. Davant de Z:
+:::- dotze.
+. En posicio final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve:
+:::- fort, fortalea.
+:::- cert, certea.
+:::- calit, no calid pero caliditat.
+:::- abat, no abad pero abadia.
+'''S'escriu V (vindre)'''
+. En inicial i interior de paraula:
+:::- velocitat, cavall.
+. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu:
+::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN
+::De tots els verps acabats en -AR.
+. Mai en posicio final de paraula encara que en derivar s'escriga V:
+:::- serf, no serv, pero servir.
+'''S'escriu X'''
+. En so de [s](eixida)
+::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI:
+:::- caixa, creixer, coixo, afluixar.
+::1.2. Darrere de I:
+:::- pixar, seguixen, vixca.
+::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugacio (-ixc, -ixqu-):
+:::- oferixca, servixques.
+::1.4. En final de paraula:
+:::- exigix, ix.
+. En so de [ks] (text)
+::2.1. Entre vocals:
+:::- reflexio, axial.
+::2.2. En posicio final, en algunes paraules:
+:::- perplex, prefix.
+. En so de [gz] (exacte)
+::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora:
+:::- examinar, exhortar, exlibris.
+'''S'escriu Y (yo)'''
+. En posicio inicial de paraula davant de vocal:
+:::- yuxtaposar.
+. Entre vocals:
+:::- epopeya, apoyar.
+. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i :
+:::- pinya, puny.
+. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions):
+:::- inyeccio, abyeccio, proyecte.
+. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio:
+:::- Alcoy, Montroy, Gay.
+'''S'escriu Z (zero)'''
+. En inicial i interior de paraula:
+:::- zona, atzucac.
+. En totes les paraules començades pel prefix ZOO-:
+:::- zoologia.
+. En les terminacions -zoari, -zoic:
+:::- protozoari, benzoic.
+'''Apostrof'''
+Es un signe ortografic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:
+. Els pronoms personals debils, ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.
+::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal:
+:::- porta'm, penja'n
+::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig:
+:::- s'enten, s'haguera.
+::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms:
+:::- se'n va, se'ls hi menja.
+. Els articuls determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig:
+:::- l'home, l'industrial, l'espiritista.
+::Excepte:
+:::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant.
+:::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
+:::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
+:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
+:::Les preposicions A, DE, PER mes l'articul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
+. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig:
+:::- d'estar, d'ahir, d'haver.
+::Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:
+::- de hui.
+'''Dieresi'''
+Es un signe ortografic (¨) que es coloca damunt de la I o de la U, indicant l'existencia o no de diftonc: següent, païsage.
+Colocacio:
+. Quan la I o la U van darrere d'una atra vocal i no formen diftonc en elles:
+:::- veïnat, raïmer, aürtar.
+. Quan la U -no muda- va darrere de G o Q seguida de E, I:
+:::- següent, llingüistica.
+No la posarém en els següents casos.
+. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminacio es tonica i, per consegüent, no forma mal diftonc:
+:::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu)
+:::- beneixca (be-ne-ix-ca)
+:::- conduirem (con-du-i-rem)
+. Quan va darrere dels prefixos:
+:::- coincidix (co-in-ci-dix)
+:::- reimprimir (re-im-pri-mir)
+:::- contraindicar (con-tra-in-di-car)
+. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica:
+:::- egoisme (e-go-is-me).
+:::- altruista (al-tru-is-ta).
+:::- altruiste (al-tru-is-te).
+:::- conduible (con-du-i-ble).
+. Quan la I forme part dels sufixos -isar, -isant, -isat:
+:::- europeisar (eu-ro-pe-i-sar).
+:::- europeisant (eu-ro-pe-i-sant).
+:::- europeisat (eu-ro-pe-i-sat).
+. Quan la U forme part de la terminacio llatina -um:
+:::- simposium (sim-po-si-um).
+:::- harmonium (har-mo-ni-um).
+'''Accents''' <sup>2</sup><br>
+. '''Classificació de l'accent:'''<br>
+L’accent és un signe ortografic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que,
+segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella
+vocal de la sílaba sobre la qual fecau la major intensitat de pronunciació (lo que es de-
+nomina accent fonètic o prosòdic).
+L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes,
+quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes
+s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera
+sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o
+tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran
+gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
+. '''Regles d'accentuació:'''<br>
+a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u,
+en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué,
+perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les
+acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc .
+per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc.
+b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions
+anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem,
+hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem,
+cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc..
+c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia,
+sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
+d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en,
+les...
+e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica:
+monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en
+-ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:
+contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament,
+amplament.
+f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren
+una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una
+cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo.
+. '''Accentuació diacrítica:'''<br>
+La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de
+les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu
+diacrítica.
+.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
+a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran
+els de major tonicitat:
+M’agrada el més de maig, mes no el que més .
+Te vol donar un té que té guardat.
+Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
+b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal
+tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:
+El forment no està molt ben mòlt .
+No sòlc fer mai un solc dret.
+Lo que aquella dòna li dona no és bo.
+c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i
+diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa
+general.
+Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.
+El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol .
+Li roba la poca roba que té.
+Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
+. Antigues regles d'accentuació:<sup>3</sup><br>
+<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles.
+Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria.
+. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acord en els següents apartats:
+::2.1. S'elimina l'accentuacio grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones).
+::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima).
+:::Atres eixemples:
+:::a)     pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio).
+:::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
+:::b)     passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio).
+:::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacio).
+:::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio).
+:::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio).
+:::c)     tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio).
+:::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio).
+:::d)     está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio).
+:::(é)sta (adjectiu pronominal)
+. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts:
+:::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir?
+:::¿Qué com ho vols? / ¿Que cóm ho vols?
+:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?
+:::Dis-me de qué he parlat
+:::Tu saps en qué penses.</small>
+'''Guió'''
+El guio es el signe ortografic (-) que es coloca entre dos o mes elements d'una paraula per a distinguir-los.
+Usarém el guio:
+. Per a separar les paraules per silabes en final de linea.
+. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp.
+::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom:
+::: mireu-les, penjar-se'n.
+::2.2. Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant:
+::: menja-te'l, prengau-ne.
+::2.3. Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI:
+::: mira-ho, porta-hi.
+. En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats:
+::: critic-bibliografic, historic-cientific.
+'''Interrogació i admiració'''
+Els signes ortografics d'entrada en l'interrogacio i en l'admiracio no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressio du, en la majoria dels casos, a la confusio sobre a on comença l'interrogacio o l'admiracio.
+El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.
+La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonacio de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. A mes de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.
+==Referències==
+<sup>1</sup> [http://www.racv.es/racv-2007-10-30-corrector.html Pàgina uep del corrector ortogràfic de la RACV], on s'utilisa la denominació ''Normes del Puig''.<br>
+<sup>2</sup> Aprovades en Junta General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana el dia 1 de juliol de 2003.<br>
+<sup>3</sup> Anteriors al canvi de normes fet per la RACV el 1 de juliol de 2003.
+==Enllaços externs==
+* [http://www.racv.es/ORTOGRAFIA.pdf Normativa ortogràfica]
+[[Categoria:Llengua Valenciana]]

Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig"