Diferència entre les revisions de "Omaguaca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.

A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals ~~propies~~. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.

La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 Com la zona era de pas de caravanes i migracions, reberen tot tipo d'influencies, incloent la de l'[[Imperi inca]] que s'assentà en les seues ciutats. Les característiques geografiques diferixen de sur a nort; el sur te un clima subtropical en bon règim de pluges i vegetació, en tant que el nort és de gran sequea i en característiques similars a la Puna. Al nort i l'oest colindaban en els atacamas, al sur en els diaguites, per l'este se desprenien des del Chaco les belicosa comunitat [[guaraní]] dels chiriguanos.
-A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.
+A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien característiques culturals pròpies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademés de la població original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetració incaica al ser portador de la llengua quechua.
 La guerra i el comerç apareixen com vehículs de comunicació en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des dels quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.