Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"

Sense resum d'edició
Llínea 63: Llínea 63:


{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}}
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua:
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menéndez Pidal, en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
{{Cita|
1. les seues etimologies genuïnes.
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Sigle d'Or Lliterari.
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
3. posseïx diccionaris (Liber Elegantiarum... ”el més antic lèxic d'una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).
4. posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer. 1478).
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}


==Vore també==
==Vore també==