Diferència entre les revisions de "José Martinez Aloy"

Pàgina nova, en el contingut: «Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924 Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després Lluis Vives ....».
 
Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
Va naixer en Valéncia el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924
'''José Martinez Aloy''' naixqué en [[Valéncia]] el 4 d'abril de 1855, mos deixà el 3 també d'abril de 1924. Fon membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de Valéncia]], Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920, [[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]], Cronista Oficial de la Província de Valéncia des de 1892 i Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].


Va estudiar en l'institut de [[Valéncia]] nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'historia, l'art y la [[lliteratura valenciana]].
==Biografia==


En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per l'[[Universitat de Valéncia]].
Va estudiar en l'institut de Valéncia nomenat després [[Lluis Vives]] . Allí  l'historiador [[Vicente Boix]] li va aficionar a l'història, l'art i la [[lliteratura valenciana]].  


=L'escritor=
En 1877 va terminar la seua llicenciatura de Dret per la [[Universitat de Valéncia]].
Mol jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] y La [[Joventut Catòlica]].


Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” y uns atres.  
Molt jove se va incorporar a diversos moviments culturals valencianistes, [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Científic,]] el [[Liceu  Lliterari]] i La [[Joventut Catòlica]].


En [[1884]] va aparéixer el seu llibre  “De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimeintos nobiliarios” y un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'”Aparcició del [[Cristianisme]] en [[Valéncia]]” esta obra va ser complementà  als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
Des de [[1881]] va publicar artículs en la [[Revista de Valéncia]], “Los Barones del [[Reino de Valencia]]”, “Los Blasones de la Catedral” i uns atres.
 
En [[1884]] va aparéixer el seu llibre  "De la Alcurnia de [[San José]] a los sentimientos nobiliarios" i un any després en [[1885]] publicà un estudi monogràfic al voltant de l'Aparcició del [[Cristianisme]] en Valéncia, esta obra va ser complementà  als poc anys en un atra nomenada “Los Prelados Valentinos”, [[1887]]. Totes de temàtica religiosa.
      
      
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], etc.
Pero també s'interessà per atres temes històrics, escrivint obres com “La Casa de la [[Generalitat]]”, [[1893]], “La Casa de la Diputación”, [[1910]], entre atres.


Va colaborar en [[Las Provincias]]” y en el seu [[Almanaque]]
Va colaborar en [[Las Provincias]] i en el seu [[Almanaque]]


Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de [[Valencia]]” y la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]]  “Geografia General  del [[Reino de Valencia]]” entre [[1923]] i [[1925]].
Martinez Aloy fon el primer decà del nou [[Centre de Cultura Valenciana]] fins [[1924]]. En eixe temps va treballar en la “Geografia histórica de la provincia de Valéncia” i la publicà en l'obra que va dirigir [[Francesc Carreras Candi]]  “Geografia General  del Reino de Valencia” entre [[1923]] i [[1925]].


No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dades y la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.  
No va poder terminar una Enciclopèdia Valenciana, pero les seues dates i la gran cantitat de material reunit ha segut de gran utilitat a molts investigadors posteriors.  
    
    
=Política=
==Política==
 
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodoro Llorente]], y se va vincular al nomenat “silverismo regeneracionista”.
 
Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] y [[juny]] de [[1907]] y entre [[juny]] y [[decembre]] de  [[1917]].


Ademés va ser Diputat Provincial  en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució y en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].  
A principi de sigle s'incorporà al [[Partit Conservador]] de [[Teodor Llorent]], i se va vincular al nomenat "silverismo regeneracionista".


Tota la seua carrera política la va desenrollar en l'àmbit local, fon alcalde de [[Valéncia]] en dos moments de molta activitat, entre [[febrer]] i [[juny]] de [[1907]] i entre [[juny]] i [[decembre]] de  [[1917]].


=Càrrecs que va ostentar =
Ademés va ser Diputat Provincial  en diverses ocasions , en [[1914]] va ser elegit president de l'institució i en eixe moment impulsà la creació del [[Centre de Cultura Valenciana]] en [[1915]].  
*Membre de la [[Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valéncia]].
*Director del [[Museu de Belles Arts]] en 1920 
*[[Delegat Regi]] en l'[[Institut de Segona Ensenyança de Valéncia]]
*Cronista Oficial de la Provincia de Valencia des de 1892
*Decà de la [[Real Acadèmia  de Cultura Valenciana]] des de la seua creació fins [[1924]].


=Bibliografia=
==Referències==
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Academia de Cultura Valenciana]] en su Nonagésimo Aniversario, Valencia, 2006, ISBN 84 96068 81 1  
*[[Federico Martinez Roda]], La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en el seu Nonagèsim Aniversari, Valéncia, 2006, ISBN 84 96068 81 1  


[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Biografies]]