Diferència entre les revisions de "Jorge Juan"

Jorge Juan i Santacilia ([[Novelda]], [[Alicante]]. 1713 - † Madrid; 1773) fon un científic i marí valencià.

Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de Novelda, concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tío, qui ocupava ú dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acavaría rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingresà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]]''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]].

En [[1734]] embarcà, junt ad [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de París]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínia equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual Ecuador). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre.

Jorge Juan estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Fernando VI]] li ascendí a capità de nau.

Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les draçanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys després els anglesos fèren una visita per a estudiar ses innovacions.

Sos restos mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando (Cadis)]]. Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figuraba en els antics billets de deu-mil ptes.