Diferència entre les revisions de "Jorge Luis Borges" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.

{{Biografia|

| nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges

| image =

| peu =

| nacionalitat = [[Argentina]]

| ocupació = Escritor.

| data_naix = [[24 d'agost]] de [[1899]]

| lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]

| data_mort = [[14 de juny]] de [[1986]]

| lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]]

}}

'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.

== Biografia ==

Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de ~~psicologia~~, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].

Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de sicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].

La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure.

Llínea 11:

Llínea 23:

== Inicis de la seua carrera lliterària ==

El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.

Llínea 33:

Llínea 46:

== Madurea ==

Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

Llínea 44:

Llínea 58:

== Els últims anys ==

En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.

Llínea 53:

Llínea 68:

== Premis, distincions i homenages ==

Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.

Llínea 59:

Llínea 75:

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Argentins]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Sigle XX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.
+{{Biografia|
+| nom = Jorge Francisco Isidoro Luis Borges
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Argentina]]
+| ocupació = Escritor.
+| data_naix = [[24 d'agost]] de [[1899]]
+| lloc_naix = [[Buenos Aires]], [[Argentina]]
+| data_mort = [[14 de juny]] de [[1986]]
+| lloc_mort = [[Ginebra]], [[Suïssa]]
+}}
+'''Jorge Francisco Isidoro Luis Borges''', conegut per '''Jorge Luis Borges''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 d'agost]] de [[1899]] - [[Ginebra]], [[Suïssa]], [[14 de juny]] de [[1986]]) fon un escritor argentí i un dels més destacats escritors llatinoamericans de la seua generacio, i de la lliteratura en espanyol en general. Publicà ensajos breus, contes i poemes, seent la seua obra, fonamental en la lliteratura i en el pensament humà.
 == Biografia ==
-Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de psicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].
+Son pare, Jorge Guillermo Borges, fon advocat i professor de sicologia, pero també tenia aspiracions lliteraries, que concretà en una novela, "El caudillo", i alguns poemes. Sa mare, Leonor Acevedo Suárez, era uruguaya. Deprengué [[anglés]] del seu marit i va traduir vàries obres d'eixa llengua al [[castellà]]. En sa casa es parlava en [[castellà]] i [[anglés]].
 La relació de Borges en la lliteratura començà des de molt chicotet, sent que als quatre anys ya sabia llegir i escriure.
@@ Llínea 11: / Llínea 23: @@
 == Inicis de la seua carrera lliterària ==
 El [[24 de giner]] de [[1921]] va apareixer el primer numero de la revista lliterària Ultra, que -com el seu propi nom deixa entrevore- era l'orgue difusor del moviment ultraiste. Entre els colaboradors més notables estaven el mateix Borges, [[Rafael Cansinos-Assens]], [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Guillermo de Torre]], qui més tart es casaria en Norah Borges.
@@ Llínea 33: / Llínea 46: @@
 == Madurea ==
 Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys més tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.
@@ Llínea 44: / Llínea 58: @@
 == Els últims anys ==
 En l'any [[1971]] Borges publicà en [[Buenos Aires]] el conte llarc titulat ''El congreso''. En l'any següent va viajar als [[Estats Units]], on va rebre numeroses distincions i pronuncià conferencies en diverses universitats. A la seua tornada a [[Buenos Aires]] publicà el llibre de poemes ''El oro de los tigres'' i el [[24 d'agost]], dia del seu natalici, va rebre un homenage singular: la publicacio en forma privada del seu conte ''"El otro".'' En [[1973]] fon declarat ''Ciudadano Ilustre de la Ciudad de Buenos Aires'' i, paralelament, solicità el seu retir com director de la biblioteca nacional. En [[1973]] va reunir per primera vegada en un volum les seues ''Obras Completas'', editades per Emecé.
@@ Llínea 53: / Llínea 68: @@
 == Premis, distincions i homenages ==
 Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a més de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.
@@ Llínea 59: / Llínea 75: @@
 [[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Argentins]]
+[[Categoria:Sigle XIX]]
+[[Categoria:Sigle XX]]