Diferència entre les revisions de "Història de Santa Llúcia"

'''Santa Lucía''' és un país ubicat al nort de [[Veneçola]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[mar Carib]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del sigle III de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any de [[1979]].

Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el sigle V. A partir del sigle IX els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del sigle XV o a principis del sigle XVI. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any de [[1814]].

Començant en l'any de [[1838]] l'illa va ser administrada pels britànics des de [[Barbados]] i posteriorment des de l'Illa de [[Granada (país)|Granada]] ([[1885]]). A principis del sigle XX els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en [[1924]] varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en [[1951]] l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en [[1967]]. Dotze anys despuix, el [[22 de febrer]] de [[1979]], va obtindre la seua independència.