Diferència entre les revisions de "Història de Santa Llúcia"

'''Santa Lucía''' és un país ubicat al nort de [[Veneçola]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[mar Carib]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del sigle III  de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any de [[1979]].

Els primers pobladors de Santa Lucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el sigle V. A partir del sigle IX els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del sigle XV o a principis del sigle XVI. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any de [[1814]].

Començant en l'any de [[1838]] l'illa va ser administrada pels britànics des de [[Barbados]] i posteriorment des de l'Illa de [[Granada (país)|Granada]] ([[1885]]). A principis del sigle XX els habitants varen començar a buscar major autodeterminació per a la colónia i en [[1924]] varen conseguir elegir als seus primers representants a un consell llegislatiu local. Despuix de conseguir el dret al vot per a tots els adults en [[1951]] l'illa es va sumar a vàries federacions colonials regionals fins a entrar en un conveni de lliure associació en el Regne Unit en [[1967]]. Dotze anys despuix, el [[22 de febrer]] de [[1979]], va obtindre la seua independència.

El [[Partit Laboriste de Santa Lucía]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'')  va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar.  A partir de [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').  

El Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per la qual cosa el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).  

En abril de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.

En les eleccions de decembre de [[2001]] els laboristes varen conseguir 14 dels 17 escans parlamentaris. La líder del Partit Unit dels Treballadors, [[Morella Joseph]], ni tan sols va poder ser electa al Parlament.

En 2006, el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En maig de 2007, despuix de Compton va sofrir una série de menuts accidents cerebrovasculars, aixina que el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en setembre de 2007. En novembre de 2011, Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.