Elvira Lindo

Elvira Lindo Garrido (Càdis, Andalusia, 23 de giner de 1962) és una periodista i escritora espanyola, coneguda principalment per ser la creadora del personage Manolito Gafotas. La seua activitat ha abordat el periodisme, la novela i el guió televisiu i cinematogràfic.

Biografia

En dotze anys es va anar a viure a Madrit, a on, despuix del bachillerat, estudià periodisme, que va alternar en el seu treball com a locutora per a Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), abandonant finalment la carrera per a dedicar-se de ple al seu treball en la ràdio i la televisió com a locutora, actriu i guionista.

Casada en 1994 en l'escritor Antonio Muñoz Molina, Lindo té un fill del seu primer matrimoni. En 2018 va rebujar formar part del Govern de Pedro Sánchez.

Novelista

La seua primera novela de gènero infantil es va construir entorn a un dels seus personages radiofònics, que ella mateixa interpretava en la ràdio, el chiquet madrileny Manolito Gafotas en 1994, que es va fer molt popular i un clàssic de la lliteratura infantil espanyola, protagonisant una série de noveles en primera persona escrites en sòlit estil lliterari, humor, ironia i aguda crítica social. Ademés dels llibres de Manolito Gafotas, Elvira Lindo ha publicat sèt llibres d'un atre personage, Olivia (una chiqueta molt trabucant, les aventures de la qual van destinades a un públic de curta edat). En 1998 va obtindre el Premi Nacional de Lliteratura Infantil i Jovenil per Los trapos sucios de Manolito Gafotas.

L'autora ha escrit també noveles per a adults: L'atre barri (1998), Alguna cosa més inesperada que la mort (2002), Una paraula teua (2005) —XIX Premi Biblioteca Breu— i Lo que em queda per viure (2010).

També ha escrit teatre i els guions per a les películes La primera nit de la meua vida, junt al director Miguel Albaladejo, Manolito Gafotas, Atac verbal, de nou junt al director alacantí, Plenilunio, adaptació de la novela del seu marit, l'escritor i acadèmic Antonio Muñoz Molina i La vida inesperada (2014) dirigida per Jorge Torregrosa. En 2019 va estrenar El chiquet i la béstia, que ella mateixa va definir com un conte musical. L'obra, estrenada en el Teatre Fernán Gómez de Madrit i a on ella eixercix de narradora, està inspirada en el seu propi pare, Manuel Lindo, i rendix homenage als chiquets de la posguerra espanyola.

En l'any 2000 va començar a colaborar en el periòdic El País en la seua columna estiuenca titulada Tinto de verano en la que va caracterisar la seua vida d'intelectual, cròniques que despuix han segut publicades en forma de llibres (Tinto de verano, El món és un mocador —Tinto de verano II— i Un atre estiu en tu). En l'actualitat, Elvira Lindo seguix publicant una columna dominical titulada Don de gentes i que es va escomençar a publicar en 2001.

En novembre de 2011 va publicar Llocs que no vullc compartir en ningú (ed. Seix Barral), un llibre en el que relata les seues reflexions i vivències en Nova York.

Entre 2010 i 2012 es va unir a l'equip d'Assunts propis, programa radiofònic diari dirigit per Toni Garrido. Cada dimecres l'escritora "elegia la seua pròpia aventura"; comentant notícies curioses i de poca repercussió pero de gran rellevància. Actualment colabora en la Cadena SER en el programa La Ventana, dirigit per Carles Francino.

En febrer de l'any 2021 fon elegida presidenta del Real Patronat de la Biblioteca Nacional en substitució de l'acadèmica Soledad Puértolas, qui havia assumit el càrrec en setembre de l'any 2018.

Obra

(Secció per completar)