Diferència entre les revisions de "Idioma rus"
Text reemplaça - 'ozna' a 'zona' |
Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia' |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg|200px|center]] | |mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg|200px|center]] | ||
}} | }} | ||
El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[ | El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rússia]], [[Bielorrússia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]]. | ||
És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals. | És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals. | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rússia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rússia]] docenes de varietats menors. | ||
Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Unió Soviètica]] | * [[Unió Soviètica]] | ||
* [[ | * [[Rússia]] | ||
* [[Llengües eslaves]] | * [[Llengües eslaves]] | ||